dissabte, 2 de març del 2013

Setmana del 4 de març



Gronxar-se és més antic que l’home mateix. A la panxa de la mare, als braços del pare, en gronxadors, en barques, en hamaques, en balancís...

L’argentí Kevin Johansen en fa un homenatge i crec que molts infants (i adults!) del món hi estarien d’acord. 

Us voleu deixar gronxar per aquesta cançó?
 
Hamaca
Kevin Johansen


Voy y vengo sin preocupación
Sólo tengo tiempo y emoción.
Voy en una sola dirección  

la del viento en mi corazón.
Aquí en la hama-ca, hama-ca, hama-ca .

Los recuerdos vienen y se van.
Sólo quedan esos que me dan

sentimientos parecidos al movimiento, 
que sólo consigo quí en la hama-ca, hama-ca hama-ca
No es como el tobogán
Esa vil metáfora de la vida y la muerte.
Ni como el sube y baja, que siempre te deja a tu suerte.

Y siempre baja.
No, no.

Yo voy a la hamaca… 



diumenge, 24 de febrer del 2013

Setmana del 25 de febrer

L'enhorabona a Sílvia Pérez Cruz pel premi Goya rebut; per la veu que té plena de matisos, de sensacions i de colors que fa vibrar. 
Canta l'Hereu Riera i canta flamenc; canta Jazz i canta havaneres; ranxeres i bossa nova. La seva veu viatja per tots els estils musicals, per tots els racons emocionals. 

Un sordo s'ho escoltava 
L'hereu Riera (Popular catalana)
Un sord ho escoltava
Xalupa, amb Sílvia Pérez Cruz


Vull escoltar el disc sencer, "Un sord ho escoltava", Xalupa


El passat 18 de febrer es va fer un programa recull de la seva discografia
Vull escoltar més cançons de la Sílvia Pérez Cruz


L'Hereu Riera
o una bonica història  d'amor, entre balls i malalties.
 

Per a Sant Antoni grans balles hi ha,
per a Sant Maurici tot el poble hi va.
Tra la ra la la ra la la,
tra la la ra la,
tra la ra la la ra la la
tra la la ra la.

 

N'hi van tres donzelles, són de l'Empordà,
L'una diu a l'altra: i a tu qui et traurà?

 
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l'hereu Riera ens hi farà entrar.
 

-A fe, hereu Riera bé pots ben dansar,
que la teva aimada a la mort n'està.

 

Tota la música de cop parà.
-Perdonin senyores, que me'n tinc d'anar.

 

Tot pujant l'escala la sent sospirar
-Deu vos guard Maria; Maria, com va?

 

-Per a mi Riera, molt malament va,
febre nit i dia que'm cuida a matà.

 

Gira els ulls en terra, se'n posa a plorar.
-Que'n plores, Riera? No'n tens de plorar.

 

-Senyor, que m'ajudi si em vol ajudar
que'm torni l'aimada que a la mort n'està.

 

Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes se varen casar.


dilluns, 11 de febrer del 2013

Setmana del 12 de febrer



Una flauta pels flautistes d’Hamelí i tota la trepa de ratetes i ratolins que diumenge es passejaven pels carrers de Cardedeu.


Dansa jamaicana
L’Auditori, A. Gumí  
Poble de vent i de fusta

Qui vol sentir els flautistes?  



dilluns, 4 de febrer del 2013

diumenge, 27 de gener del 2013

Setmana del 28 de gener


(La cançó d'aquesta setmana està dedicada als avis i àvies que ens han deixat recentment. Mireia, Judit i Carla... perquè els porteu dins el cor.)


Àvia, avi, iaia, iaio, abuela, abuelo...

Les vostres mans arrugades, del vostre somriure antic, els vostres guisats únics, les vostres històries que fan història i la vostra companyia entranyable.

Gràcies per la paciència, per ser-hi i per tot el que ens oferiu.

Per compartir més estones amb les àvies i els avis...

Jo vull ser la meva iaia
La iaia
Cansats de veure'm
assegut al sofà,
tothom m'obliga
a anar a treballar.

Primer a l'escola
a estudiar per ser algú,
però jo a l'escola
jo no sóc ningú.

El que jo vull ser
no ho sap ningú.
El que jo vull ser
és ser com tu.

Jo vull ser la meva iaia,
caminar sense bastó,
sense pressa per viure,
fer un menjar deliciós.

Però tu no entens
que jo vull ser diferent,
que no haig de tenir les coses
que a tu et fan tant content.

I m'aconselles sobre com vestir,
i els mòbils i les feines que hauria d'assumir.
El que jo vull ser no és pas ser com tu.
Creus que és massa poc si vols ser algú?

Jo vull ser la meva iaia,
caminar sense bastó,
sense pressa per viure,
fer un menjar deliciós.






divendres, 18 de gener del 2013

Setmana del 21 de gener



El pares i les mares ens acompanyen en els nostres jocs, a vegades fan de princeses a qui cal rescatar i a vegades són herois que maten els monstres que ens espanten. El grup barceloní Love of lesbian va crear "Un dia en el parque" per explicar què viuen els pares i mares quan juguen amb nosaltres.



Un día en el parque
Love of Lesbian

Ha sido una mañana inolvidable
como todas las que pasan en un parque.
¿No serás tú? ¿No serás tú?
Quizás no importa el sitio y eso está de más.


Si de todos mis delirios y mis cuentos
sólo el tuyo ha mejorado el argumento,
¿no serás tú?, ¿no serás tú?
Quizás no importa el tema y eso está de más.


Ahora me escondo y te observo y te puedo decir:
Yo mataré monstruos por ti,
sólo tienes que avisar.

Ya hace algún tiempo salté y caí justo aquí.
Aquellos safaris sin fin
se esfumaron sin avisar.


Hoy lo he vuelto a notar,
cada nube es un plan,
se transforma al viajar
y no pesa y se va.
Somos nubes, no más.

 

Como hojas que danzan al viento,
así nos elevará el tiempo y nos hará rodar
y rodar y rodar y rodar y rodar ...

 

Nunca hay final, no hay final,
no es verdad, es verdad.

Nunca hay final, no hay final,
no es verdad, es verdad.









dissabte, 12 de gener del 2013

Setmana del 14 de gener



Aquests dies molts de nosaltres fem esport al Pavelló. També se celebra, a la ciutat veïna de Granollers, el 23è Mundial d'handbol.L'esport és un hàbit saludable, ens ajuda tenir el cos i la ment àgils! 

Us proposem la banda sonora de la pel·lícula Chariots of fire, del músic grec Vangelis. La pel·lícula tracta els Jocs Olímpics de París de 1924. 

Hem penjat un vídeo de la pel·lícula original i un enllaç de l'estiu passat. Aquest últim és un tros de l'inauguració de les Olimpíades de Londres.  L'actor Rowan Atkinson , més conegut com a Mister Bean, ens fa riure per sota el nas, i riure també és molt saludable!

Chariots of fire
Vangelis




Inauguració Jocs Olímpics Londres 2012: Mister Bean