Perquè la música ens alegra l'ànima, ens acompanya en la tristor, ens fa moure el cos en la festa... Amb els ulls i les orelles posats al nostre entorn, us convidem a gaudir de la música, del missatge de la música i dels qui l'han creada. Aquí ho teniu, i que sigui aliment pel vostre esperit.
Aquesta setmana de Corpus se celebra a Berga una de les festes més rellevants del nostre país: la Patum. El ball de l'Àliga és, sense cap mena de dubte, el més solemne de tots els que es fan.
Us animem a viure-ho en directe; us farà posar la pell de gallina!
Dediquem aquesta cançó als Diables de Cardedeu que aquest any fan 20 anys.
El ball de l'Àliga Popular Catalana, interpretada per la Cobla Ciutat de Berga
En els darrers temps hi ha homes i dones, famílies senceres que ho tenen molt malament per viure en un habitatge digne; d'altra banda aquest és un dels drets humans més importants!
Pensant en tots ells i en l'esperança que pugui canviar aquesta situació, us convidem a escoltar aquest somni de casa, ben divertida i entranyable. La cançó original és de Vinícius de Moraes (Brasil), A casa. La versió que us proposem és de Sergio Endrigo (Itàlia), Era una casa molto carino. Fixeu-vos com s'assemblen les lletres en italià, brasileny (portuguès) i català! Era una casa molto carina Sergio Endrigo Era una casa molto carina senza soffitto, senza cucina; non si poteva entrarci dentro perché non c'era il pavimento. Non si poteva andare a letto, in quella casa non c'era il tetto; non si poteva far la pipì perché non c'era vasino lì. Ma era bella, bella davvero, in Via dei Matti numero zero; ma era bella, bella davvero, in Via dei Matti numero zero. A casa Vinícius Moraes
Era uma casa muito engraçada
Não tinha teto, não tinha nada Ninguém podia entrar nela, não
Porque na casa não tinha chão Ninguém podia dormir na rede
Porque na casa não tinha parede Ninguém podia fazer pipi
Porque penico não tinha ali Mas era feita com muito esmero
Na rua dos bobos, número zero
La casa
Era una casa preciosa sense sostre, sense cuina; No s'hi podia entrar perquè no hi havia terra. No s'hi podia anar a dormir perquè no hi havia llit. No hi havia teulada No s'hi podia fer pipi perquè no hi havia orinal.
Però era preciosa, preciosa de debò. Al carrer dels Sonats, número zero. Al carrer dels Sonats, número zero.
De l'obra de teatre clàssica d'Àngel Guimerà "Mar i cel", la companyia Dagoll Dagom en va fer un musical el 1988. Degut a l'èxit i a l'impacte que va tenir, el 2004 es va estrenar de nou en el 30è aniversari de la companyia.
Ara que el sol comença a treure el nas per les platges de les nostres contrades... alerta amb els pirates!
Himne dels pirates Albert Guinovart
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
És el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar; Aleshores ens fa de bandera i el sol vol fer-se enrere i fugir.
Les veles s'inflaran...
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
Les veles s'inflaran...
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
