(La cançó d'aquesta setmana està dedicada als avis i àvies que ens han deixat recentment. Mireia, Judit i Carla... perquè els porteu dins el cor.)
Àvia, avi, iaia, iaio, abuela, abuelo...
Les vostres mans arrugades, del vostre somriure antic, els vostres guisats únics, les vostres històries que fan història i la vostra companyia entranyable.
Gràcies per la paciència, per ser-hi i per tot el que ens oferiu.
Per compartir més estones amb les àvies i els avis...
Jo vull ser la meva iaia
La iaia
Cansats de veure'm
assegut al sofà,
tothom m'obliga
a anar a treballar.
Primer a l'escola
a estudiar per ser algú,
però jo a l'escola
jo no sóc ningú.
El que jo vull ser
no ho sap ningú.
El que jo vull ser
és ser com tu.
Jo vull ser la meva iaia,
caminar sense bastó,
sense pressa per viure,
fer un menjar deliciós.
Però tu no entens
que jo vull ser diferent,
que no haig de tenir les coses
que a tu et fan tant content.
I m'aconselles sobre com vestir,
i els mòbils i les feines que hauria d'assumir.
El que jo vull ser no és pas ser com tu.
Creus que és massa poc si vols ser algú?
Jo vull ser la meva iaia,
caminar sense bastó,
sense pressa per viure,
fer un menjar deliciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada