Setmana del 28 de gener

(La cançó d'aquesta setmana està dedicada als avis i àvies que ens han deixat recentment. Mireia, Judit i Carla... perquè els porteu dins el cor.)


Àvia, avi, iaia, iaio, abuela, abuelo...

Les vostres mans arrugades, del vostre somriure antic, els vostres guisats únics, les vostres històries que fan història i la vostra companyia entranyable.

Gràcies per la paciència, per ser-hi i per tot el que ens oferiu.

Per compartir més estones amb les àvies i els avis...

Jo vull ser la meva iaia
La iaia
Cansats de veure'm
assegut al sofà,
tothom m'obliga
a anar a treballar.

Primer a l'escola
a estudiar per ser algú,
però jo a l'escola
jo no sóc ningú.

El que jo vull ser
no ho sap ningú.
El que jo vull ser
és ser com tu.

Jo vull ser la meva iaia,
caminar sense bastó,
sense pressa per viure,
fer un menjar deliciós.

Però tu no entens
que jo vull ser diferent,
que no haig de tenir les coses
que a tu et fan tant content.

I m'aconselles sobre com vestir,
i els mòbils i les feines que hauria d'assumir.
El que jo vull ser no és pas ser com tu.
Creus que és massa poc si vols ser algú?

Jo vull ser la meva iaia,
caminar sense bastó,
sense pressa per viure,
fer un menjar deliciós.

Setmana del 21 de gener

El pares i les mares ens acompanyen en els nostres jocs, a vegades fan de princeses a qui cal rescatar i a vegades són herois que maten els monstres que ens espanten. El grup barceloní Love of lesbian va crear "Un dia en el parque" per explicar què viuen els pares i mares quan juguen amb nosaltres.

Un día en el parque
Love of Lesbian

Ha sido una mañana inolvidable
como todas las que pasan en un parque.
¿No serás tú? ¿No serás tú?
Quizás no importa el sitio y eso está de más.

Si de todos mis delirios y mis cuentos
sólo el tuyo ha mejorado el argumento,
¿no serás tú?, ¿no serás tú?
Quizás no importa el tema y eso está de más.

Ahora me escondo y te observo y te puedo decir:
Yo mataré monstruos por ti,
sólo tienes que avisar.
Ya hace algún tiempo salté y caí justo aquí.
Aquellos safaris sin fin
se esfumaron sin avisar.

Hoy lo he vuelto a notar,
cada nube es un plan,
se transforma al viajar
y no pesa y se va.
Somos nubes, no más.
 
Como hojas que danzan al viento,
así nos elevará el tiempo y nos hará rodar
y rodar y rodar y rodar y rodar ...
 
Nunca hay final, no hay final,
no es verdad, es verdad.
Nunca hay final, no hay final,
no es verdad, es verdad.

Setmana del 14 de gener

Aquests dies molts de nosaltres fem esport al Pavelló. També se celebra, a la ciutat veïna de Granollers, el 23è Mundial d'handbol.L'esport és un hàbit saludable, ens ajuda tenir el cos i la ment àgils! 

Us proposem la banda sonora de la pel·lícula Chariots of fire, del músic grec Vangelis. La pel·lícula tracta els Jocs Olímpics de París de 1924. 

Hem penjat un vídeo de la pel·lícula original i un enllaç de l'estiu passat. Aquest últim és un tros de l'inauguració de les Olimpíades de Londres.  L'actor Rowan Atkinson , més conegut com a Mister Bean, ens fa riure per sota el nas, i riure també és molt saludable!

Chariots of fire
Vangelis

Inauguració Jocs Olímpics Londres 2012: Mister Bean 

Setmana del 8 de gener

Just ara que encara notem les petjades dels camells que tornen cap a Orient, us proposem una capseta molt especial on hi podeu guardar una pila de regals dels efímers, d'aquells que no cal embolicar perquè són tan grans que només caben al cor.


 Capseta plena de records
 Anna Roig i l'ombre de ton chien
 

Tinc una capseta a dins del meu cor,
on emmagatzemo els millors records
tancat en un bosc, la clau del rebost
aquella joguina, les barques al port.

Tinc una capseta a dins del meu cor,
no hi guardo disgustos, ni tampoc rancors:
Mil i una olors, peixos de colors,
històries de Xina, amics i repòs.

I si un dia em toca viure un dia gris
obro una miqueta la caixa dels souvenirs
tancat en el bosc, la clau dels rebost
perquè ses joguines m'escalfen el cor.