diumenge, 14 de juny de 2015

Setmana del 15 de juny de 2015


Qui diu que el final de curs no és blau?

Potser sí, que ho és. Final de curs, una altra promoció d'infants que marxa, un nou moment polític... 
Tot plegat, canvi d'etapa!

Amb aquesta cançó m'acomiado també de la vostra companyia, dels que pregunteu títols, motius, autors, lletres... Dels que agraiu les melodies, els que les balleu i els que les espereu. Gràcies per fer més ampla la franja musical de les nostres vides. La música, compartida, creix!


Finals blaus

Oques grasses

Sobre una pedra gratuïta es veu el món,

 dalt del camí que vam començar abans d'ahir.
Sols serem poc i junts ho serem tot, 

per tu i per mi, vivint així,
als vespres recollint matins.

Quedem així, valdrà la pena, 

valdrà la pena estimar-nos una vida sencera.
Sísísísí sísísísísí!

Conspirant com les mosques en aquest cul de món,
sé que tot és com és i que tots som com som.
Aquest conjunt de minuts que ens parlen del després,
aquests apunts que dilluns miraré de passar a net.

Quèquèquèquè farem? (Eeeh!)
Farem el que podrem.
Res perdrem guanyant perdent, el que volem està a prop si volem poc.

No t'hi atabalis, no t'hi atabalis, vius en l'arbre del teu cap,
sempre el tens al mateix lloc.

Ja torna a venir un núvol a emprenyar, que plourà per tots però no per ells.
Què passa si volem seguir, aguantarem tots els seus cops amb un paraigües de paper.

Quan marxi passaran estels, no ens caldrà demanar un desig,
és perquè estem mirant el cel.
Prepararem l'atac de flors, els bombardegem amb petons,
que segur que els hi falta amor.

No estan les coses com per no dir res, com per no fer res.
Hem de treure aquests dimonis del poder, sí.
Hem de treure aquests dimonis del poder.

I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí.
I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau.
I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí.
I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau,
acabin els finals blaus.






I, per aquells qui vulgueu, us convido a parar atenció a la lletra de la cançó. És per anar-la rumiant mesos i mesos; algunes de les frases on m'hi quedaria badant: 

- Sols serem poc i junts ho serem tot
- Farem el que podrem.
- Res perdrem guanyant perdent, el que volem està a prop si volem poc

- Prepararem l'atac de flors, els bombardegem amb petons,que segur que els hi falta amor.
- No estan les coses com per no dir res, com per no fer res.
- Hem de treure aquests dimonis del poder, sí.

- I que no ens prenguin els principis


Buf... tot l'estiu per digerir-ho!

dilluns, 8 de juny de 2015

Setmana del 8 de juny de 2015

Preparem el comiat dels més grans... i sabeu com? amb una cançó!


Llença't 
Lax'n busto

Caus a terra molt avall 
creus que no t´en sortiras, 
però amb els mesos t´en adones 
que tornes a començar. 
I a força de molt de caure 
i de tornarte aixecar 
veus que les coses no canvien 
però ja no ets qui eres abans. 
Doncs he estat ja cinc o sis 
i sóc el que ara vull, 
no vull pensar en el que arribara dema! 

Llença´t, cada instant és únic 
no es repetirà, 
sento que el cor ja no para de bategar 
i diu que em llençi, 
que no pensi en tot el que vindrà, 
que un llapis mai no dibuixa sense una mà. 

I perque els meus pensaments 
que sempre viuen el present 
no conjuguen altres temps que 
el ja faré, el que no vaig fer. 
Doncs avui o potser demà 
seré aquí o seré per allà, 
seré un tróç de l´univers 
que no noti el pas del temps. 
El que faig a cada instant és 
la força que em fa gran, 
no vull pensar en el que arribarà dema. 

Llença´t, cada instant és únic 
no es repetirà, 
sento que el cor ja no para de bategar 
i diu que em llençi, 
que no pensi en tot el que vindrà, 
que un llapis mai no dibuixa sense una mà. 

Llença´t, cada instant és únic 
no es repetirà, 
sento que el cor ja no para de bategar 
i diu que em llençi, 
que no pensi en tot el que vindrà, 
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.





dilluns, 1 de juny de 2015

Setmana de l'1 de juny de 2105




Entronant la recta final d'aquest curs, un clàssic de la música en bandes sonores. 

Sembla que molts nens estan satisfets de sentir-ho... i potser se senten capitans d'alguna nau espacial i especial per un dia.
 


Stars wars, bso
John Williams




I per si algú té curiositat de sentir-ne un duel en violoncel...



Al Guim, d'aquest conte, per exemple, li passa una cosa semblant...