dilluns, 15 de gener de 2018

setmana del 15 de gener de 2018

Aquesta setmana comença el cicle de cançons TASTAUTORS que cada any per aquestes dates organitzen L'associació cultural l'ESQUELLOT.




POTSER PER TU

CESK FREIXES







Potser per tu porto balcons de roba estesa,
i el meu viure té parets de pedra seca,
potser per tu, de barraques i conreus plens d'oliveres,
potser per tu.

Potser per tu vénen els mesos sense erra,
neixen torrents amb l'esperança per bandera,
potser per tu l'estiu és un pont de la primavera,
potser per tu.

Potser per tu tinc aquest plor de polseguera,
una llarga pena que pesa com una pedra,
potser per tu hem après que la vida no s'espera,
potser per tu.


Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,
i temps a les mans per cuidar la nostra terra.
Treballant la fruita dolça i la verema;
d'un anhel de llibertat ets la trinxera.

Potser per tu arrenca amb vi la nostra festa,
i s'alça la muixeranga com ho fa, al camp, la corbella,
potser per tu la gent té ganes de riure per sempre,
potser per tu.

Potser per tu de bat a bat obrim finestres,
i gaudim, secretament, de tota la brisa que entra,
potser per tu, de la mar mediterrània ets havanera,
potser per tu.

Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,
i temps a les mans per cuidar la nostra terra.
Treballant la fruita dolça i la verema;
d'un anhel de llibertat ets la trinxera.

D'un anhel de llibertat ets havanera.

dilluns, 8 de gener de 2018

Setmana del 8 de gener de 2018

Encara volem saborejar les joguines que ens han regalat aquests dies: pilotes, construccions, nines jocs de taula, bicicletes... i molts d'altres, segur!

Per això comencem aquest 2018 amb la música de Pascal Comelade. Pascal Comelade, de la Catalunya Nord, es caracteritza per tenir una pila d'instruments de joguina en el seu repertori. 



Sense el ressó del dring
Pascal Comelade








aquí podeu veure com toquen amb intruments de joguina.





dilluns, 11 de desembre de 2017

setmana del 11 de desembre de 2017

Aquesta setmana una cançó molt festiva de l'any 1958,  Nel blu dipinto di blu (en català, "En el blau pintat de blau"), coneguda popularment com a Volare, és una cançó en italià interpretada per Domenico Modugno al Festival d'Eurovisió de 1958.
A l'escola l'escoltarem interpretada en català pel grup BUHOS en la versió que han fet per la Marató d'aquest any. 

VOLARÉ  (Nel blu dipinto di blu)

DOMENICO MODUGNO

VERSIÓ BUHOS 



       La versió original
                 
 

dilluns, 27 de novembre de 2017

setmana del 27 de novembre de 2017

Aquesta setmana un popurri de cançonetes populars i joganeres que ens ofereix el grup In Crescendo.


TOT JUGANT

IN CRESCENDO



dilluns, 13 de novembre de 2017

setmana del 13 de novembre de 2017

 El mes de novembre a Cardedeu és el mes del PAM

Farrera 
autora: Bikimel 

 
 
Jo vull ser del color de les muntanyes
de les muntanyes quant es pon el sol
ocres verds es fonen dintre dels mes ulls
grisos blaus al sortir la nit.

Vull volar com el vent per entre els arbres
com quant s'eixample sota el meu vestit…
inventar un món, com quant erem petits
camuflar-me en les serres de Farrera
on ningú m'espera.

Ara sóc una roda que s'enfila
de tírvies valls i arriba a Mallolís.
Viatja sol menjant a l'herba un cabirol
caraneja en el meu sentit.

I algú avui m'ha dit on,
on s'amaguen els gorgs
camuflats entre els boscos de falgueres
on ningu m'espera…

I algú avui m'ha dit on, on s'amaguen els joncs
roses clars enmig del riu s'encenen
amb un so fluix…
en aquest màgic capvespre,
el blat s'agrupa i m'encresta.
cabalgo un boix entre estrets camins de senglars,
entre maduixeres i falciots passatjers,
que canten amb mi la cançó
del ressó de les muntanyes...

i algú avui m'ha dit on, on planejen els corbs
remunts d'isard tremolen la tartera
entre la bruma, m'esperen…

Vull donar-te amor si tu m'en deixes
donar-te amor i si ho sens així
canta un puput abans d'anar dormir...
Xiula, xiula, xiula com el mes petit,
com quant s'eixample sota el meu vestit.

Quan es pon el sol a Farrera.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

setmana del 30 d'octubre de 2017

Una cançó preciosa d'en Bob Dylan en versió original i en versió  R&B.


Blowin' In The Wind

Bob Dylan

Robert Allen Zimmerman (Duluth, Minnesota 1941), conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó".[1]

 

 

versionat Sam Cooke

Samuel Cook[1] (Clarksdale, Mississipí, 22 de gener de 1931 - Los Angeles, Califòrnia, 11 de desembre de 1964), més conegut amb el nom musical Sam Cooke, va ser un cantant, cantautor i emprenedor americà de música gospel, R&B, soul i pop. Va ser considerat un dels pioners i fundadors de la soul music.

 

 

Blowin' In The Wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,

Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.


Escolta-ho en el vent

Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algí
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren rarreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

setmana del 23 d'octubre de 2017

Una cançó molt bonica que ens fa reflexionar sobre el tema d'escoltar i comprendre a l'altre.


LA FERA FEROTGE

autor: Ovidi Montllor



Resultat d'imatges de la fera ferotge
http://quimbou.blogspot.com.es/
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun turment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.