setmana del 27 de febrer de 2017

Fa uns dies es va fer el macro concert solidari "CASA NOSTRA ES CASA VOSTRA" i també la manifestació a Barcelona. 
A l'escola els nens de la comunitat de grans van anar a veure l'exposició que es feia a Sant Corneli, sobre els refugiats, alhora les nenes i nens de 5è ho han estat treballant al llarg del primer trimestre. 
Per tots aquests motius he triat aquesta cançó tan bonica per a aquesta setmana.

MEDITERRANEO

Joan Manuel Serrat 

Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas
duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,
y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.

Yo,

que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos
de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino...
Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero...

¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el Mediterráneo?

Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea
te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea
que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.

Ay...

si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca
con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.
Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo...

En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.
Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista...

Cerca del mar. Porque yo
nací en el Mediterráneo...

setmana del 20 de febrer de 2017

ATENCIÓ! 

Aquesta setmana estrenem la nova cançó del Carnestoltes. L'autor de la lletra és en Cesc Martorell i la música és d'una cançó de la pel·licula "La Sireneta" de Walt Disney.
Els intèrprets són molts, famílies de la escola, el mateix Cesc i en Roger Canals, i també  les veus de nens i nenes de la comunitat dels grans i la dels mestres.

Apa! a cantar


Sota el mar
música: B.S.O. "La Sireneta"
arranjaments i gravació: Cesc Martorell
lletra: comissió de carnestoltes
CLICA DAMUNT DEL TÍTOL
SOTA EL MAR

setmana del 13 de febrer de 2017

Roige, Roger Canals, pare d'en Jan, ha estat nominat en els premis Enderrock  2016 com a millor disc de cançó d'autor- "PARACAIGUDES 2016" i com a millor artista revelació de l'any 2016.
Si voleu votar podeu fer-ho en aquest enllaç   http://www.enderrock.cat/premis/

Força Roger i que tinguis molta sort!

MANS

Roigé 
disc "PARACAIGUDES"

 

En unes manes clivellades pel temps,
llaures el futur, sembrant el present.
En unes mans expertes, oh gat vell!,
s’hi llegeixen històries colpides pel vent.

En unes mans colrades per l’esforç
d’oracles vençuts i tornades a port.
En un es mans que recullen el fruit
d’un jaç compartit, de l’ofrena i l’amor.

Dóna’ns la mà, la mà, i sortim a buscar,
aquelles estrelles que es fogaran.
Que no se’ns faci tard, i sortim a buscar,
aquelles manetes que es faran grans
a dins les teves…

Mans sense guants, mans de pedra i fang,
mans tremoloses, s’han desfet en sorra.
Mans infinites, també s’han fet petites,
mans d’aprenent, ara són escola.

Dóna’ns la mà, la mà, i sortim a buscar,
aquelles estrelles que es fogaran.
Que no se’ns faci tard, i sortim a buscar,
aquelles manetes que es faran grans
a dins les teves…

Mans de gegant han partit mil pans,
obrint el cor, i el cor a les mans;
punt de trobada, una taula parada,
per brindar avui una altra vegada.
Una altra vegada…

setmana del 6 de febrer

 

Aquesta setmana els alumnes de 4rt de primària fan una sortida al Palau de la Música Catalana. Van a conèixer una formació instrumental típica catalana...la Cobla.
L'espectacle està molt ben fet i l'espai és preciós. 

Per això posem una sardana que és «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan…» fragment d’un poema d’en J. Maragall.

La Santa Espina

música: Enric Morera
lletra: Àngel Guimerà

Al Palau de la Música escoltarem una versió una mica diferent d'aquesta sardana.

i aquí una altre versió lliure de la Marina Rossell

La Santa Espina
Àngel Guimerà


Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra amb més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l’aucell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
lo passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot, canta el Montserrat. 

La Sardana (Joan Maragall)

I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l’esquerra i vacil.la
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se’n torna i retorna intranquil.la,
com, mal orientada, l’agulla d’imant.
Fixa’s un punt i es detura com ella.
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.

II  
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d’una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.  
Sacerdots els diríeu d’un culte  
que en mística dansa se’n vénen
 i van emportats per el símbol oculte
  de l’ampla rodona que els va agermanant.  
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para’s suspesa de tal meravella.  
El ritme tornant,  
la sardana és la dansa més bella  
de totes les danses que es fan i es desfan.

III
  El botó d’eixa roda, ¿quin era que amb tal simetria l’anava centrant? ¿Quina mà venjativa i severa buidava la nina d’aquell ull gegant? Potser un temps al bell mig s’apilaven les garbes polsoses del blat rossejant, i els suats segadors festejaven la pròdiga Ceres saltant i ballant… Del contrapunt la vagant cantarella és estrafeta passada d’ocella que canta volant: -La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.

IV
No és la dansa lasciva, la innoble, els uns parells d’altres desaparellant és la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans. La garlanda suaument es deslliga; desfent-se, s’eixampla, esvaint-se al voltant, cada mà, tot deixant a l’amiga, li sembla prometre que ja hi tornaran. Ja hi tornaran de parella en parella. Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella, i els pobles diran: -La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.