Setmana de l'1 d'octubre

Celebrem l'aniversari del naixement de Pere Calders, amb aquesta cançó emblemàtica de la seva obra teatral "Antaviana". La companyia Dagoll Dagom (que té uns vincles tan afectius amb Cardedeu i de retruc amb la nostra escola!) va portar-la als escenaris.

Cançó i dansa de l'arlequí

Dagoll Dagom

(de l'obra de Pere Calders)

Paleta de races,
mirall de tots els filtres.
Espurna divina,
caldera de l'infern.
Regues la terra
de mos res ben diverses.
Coves marines
confirmen el secret.
Jove Arlequí, quan obrires la finestra
fou declarada la guerra original.
Auca de somnis,
projecte d'aventures.
Flors entre runes,
sobreàtic paradís.
Jove Arlequí, quan obrires la finestra
fou encetat el principi teatral.

Setmana del 24 de setembre

A l'escola cada any ampliem el bestiari. Sabem que els Espiadimonis i les Marietes s'han transformat. Aquesta cançó de Mishima que té present molts ocells: el pit-roig, la cadernera, la garsa, el mussol... 

Potser hi podríem afegir unes cueretes i uns falcons!

Voleu ben amunt i que comenceu aquesta comunitat de mitjans refilant la melodia que teniu al cor!

Tot torna a començar
Mishima

Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis
a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)

Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot
torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

http://www.youtube.com/watch?v=Booi5DjjMp4&feature=related

Setmana del 12 de setembre

Benvinguts i benvingudes de nou a l'escola!
Estrenem les músiques d'aquest any amb una cançó d'amor al nostre país...
El text juga a fer suposicions tendres des del paisatge de l'Empordà.
Vosaltres, per què creieu  que deu tornar, el sol?

El país petit

Lluís Llach

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.