dilluns, 29 de gener del 2018

setmana del 29 de gener de 2018

Aquesta setmana li dediquem una peça instrumental a l'hivern del sur de la terra.I coneixem un instruments propi de l'Argentina: el bandoneón.




Invierno Porteño
Astor Piazzola





"Astor Piazzolla (Mar del Plata, 11 de març de 1921 - Buenos Aires, 4 de juliol de 1992) fou un bandoneonista i compositor argentí. Va ser un dels músics més importants de tango de la segona meitat del segle XX, i va contribuir en la seva renovació.
Astor Pantaleón Piazzolla, «El gran Astor», va estudiar harmonia i música clàssica i contemporània amb la compositora i directora d'orquestra francesa Nadia Boulanger (1887-1979). En la seva joventut va tocar i va realitzar arranjaments orquestrals per al bandoneonista, compositor i director Aníbal Troilo. Quan va començar a fer innovacions en el tango (pel que fa a ritme, timbres i harmonia) va ser molt criticat pels tangueros de la «Guàrdia Vella» (ortodoxos quant a ritme, melodia i orquestració). En els anys posteriors seria reivindicat per intel·lectuals i músics de rock. Entre aquests últims, va ser Alejandro de Michele qui es va constituir en el seu més apassionat defensor.
Quan en els anys 1950 i 1960 els tangueros ortodoxos –que el consideraven l'assassí del tango– van decretar: «això no és tango», Piazzolla va respondre amb una nova definició: «és música contemporània de Buenos Aires». Per als seus seguidors i els que gaudien de la seua música, aquesta certament representava millor el ritme crispat, encara que també melancòlic, de la capital argentina convertida en metròpolis. El caràcter personal de Piazzolla, irreverent, apassionat i fins a intolerant, sens dubte contenia aquestes dues vessants dels seus tangos, moltes vegades enllaçades en una mateixa peça." wikipedia

dilluns, 22 de gener del 2018

setmana del 22 de gener de 2018

Una petició de la Núria Freixes

Zombie
Cranberries







Another head hangs lowly
Child is slowly taken
And the violence caused such silence
Who are we mistaken?
But you see it's not me
It's not my family
In your head, in your head
They are fighting
With their tanks and their bombs
And their bombs and their guns
In your head, in your head
They are crying

In your head, in your head
Zombie, zombie, zombie
What's in your head, in your head
Zombie, zombie, zombie

Another mother's breaking heart
Is taken over
When the violence causes silence
We must be mistaken
It's the same old theme since 1916
In your head, in your head
They're still fighting
With their tanks and their bombs
And their bombs and their guns
In your head, in your head
They are dying

In your head, in your head
Zombie, zombie, zombie
What's in your head, in your head
Zombie, zombie, zombie.


traducció
 
Otra cabeza agachada (triste, avergonzado)
el niño es arrebatado lentamente,
y la violencia causó tal silencio.
¿A quién estamos creyendo equivocadamente?
Pero ves (entiendes) que no soy yo,
no es mi familia,
en tu cabeza, en tu cabeza,
están luchando,
con sus tanques y sus bombas
y sus bombas y sus pistolas,
en tu cabeza, en tu cabeza
están llorando.

En tu cabeza, en tu cabeza,
zombi, zombi,zombi.
Qué hay en tu cabeza, en tu cabeza,
zombi, zombi, zombi.

El corazón roto de otra madre
está siendo sometido (take over=absorber, apoderarse).
Cuando la violencia causa silencio
debemos de estar equivocados.
Es la misma vieja canción desde 1916 (Alzamiento de Pascua),
en tu cabeza, en tu cabeza
todavía están luchando,
con sus tanques y sus bombas,
y sus bombas y sus pistolas,
en tu cabeza, en tu cabeza
están muriendo.

En tu cabeza, en tu cabeza,
zombi, zombi, zombi.
Qué hay en tu cabeza, en tu cabeza,
zombi, zombi, zombi.

dilluns, 15 de gener del 2018

setmana del 15 de gener de 2018

Aquesta setmana comença el cicle de cançons TASTAUTORS que cada any per aquestes dates organitzen L'associació cultural l'ESQUELLOT.




POTSER PER TU

CESK FREIXES







Potser per tu porto balcons de roba estesa,
i el meu viure té parets de pedra seca,
potser per tu, de barraques i conreus plens d'oliveres,
potser per tu.

Potser per tu vénen els mesos sense erra,
neixen torrents amb l'esperança per bandera,
potser per tu l'estiu és un pont de la primavera,
potser per tu.

Potser per tu tinc aquest plor de polseguera,
una llarga pena que pesa com una pedra,
potser per tu hem après que la vida no s'espera,
potser per tu.


Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,
i temps a les mans per cuidar la nostra terra.
Treballant la fruita dolça i la verema;
d'un anhel de llibertat ets la trinxera.

Potser per tu arrenca amb vi la nostra festa,
i s'alça la muixeranga com ho fa, al camp, la corbella,
potser per tu la gent té ganes de riure per sempre,
potser per tu.

Potser per tu de bat a bat obrim finestres,
i gaudim, secretament, de tota la brisa que entra,
potser per tu, de la mar mediterrània ets havanera,
potser per tu.

Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,
i temps a les mans per cuidar la nostra terra.
Treballant la fruita dolça i la verema;
d'un anhel de llibertat ets la trinxera.

D'un anhel de llibertat ets havanera.

dilluns, 8 de gener del 2018

Setmana del 8 de gener de 2018

Encara volem saborejar les joguines que ens han regalat aquests dies: pilotes, construccions, nines jocs de taula, bicicletes... i molts d'altres, segur!

Per això comencem aquest 2018 amb la música de Pascal Comelade. Pascal Comelade, de la Catalunya Nord, es caracteritza per tenir una pila d'instruments de joguina en el seu repertori. 



Sense el ressó del dring
Pascal Comelade








aquí podeu veure com toquen amb intruments de joguina.