diumenge, 26 d’abril del 2015

Setmana del 27 d'abril de 2015

El dia 1 de maig és un dia revindicatiu a favor dels drets laborals que fan l'home més digne. Aquesta reivindicació ve però de molt lluny; de tant lluny com el conte medieval. O potser més.

Ai del baró que no escolta el poble! 

Els treballadors i treballadores han lluitat molts anys, amb cançons com aquesta que els donaven força per defensar el que és just. Quan el poble parla decidit, el baró, el president o aquell qui té la paella pel mànec, té el deure d'escoltar-lo!


Conte medieval
Esquirols



Temps era temps hi havia
en un poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal.
Amb carrossa d'or i plata
passejava tot superb
pel seu terme que moria
d'esquifit i famolenc.
Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
.
Però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A pencar males abelles
necessito molt més or"


Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc:
"Vilatants vinga a la festa,
a la festa de la mort.

Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
i a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"

Xics i grans migs morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
...
Però el somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A jugar batua l'olla
que a mi m'agrada aquest joc"
.
 

Un joglar passà pel poble
avançada la tardor
i amb senzilla veu cantava
i així feia la cançó

"Ai del poble ai de la vila
que té un lladre per senyor;
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor"
.
Xics i grans tots l'escoltaven
i li daven la raó
els naixia l'esperança
van anar a trobar el baró
...
Però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
si escolteu el trobador"
.
 

Els vilatants es negaren
a pagar més els tributs
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts
:
"No us volem per baró nostre
no us volem ves-te'n d'aquí,
que si et quedes ai de tu
a la forca has de morir"
.
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila
que té un lladre per senyor"
.
I ell callava; i de ràbia
se li corsecava el cor
mentre el poble repetia
la cançó del trobador
:
Ai del poble, ai de la vila...






dimecres, 15 d’abril del 2015

15 d'abril de 2015

Avui ens hem llevat amb la trista notícia d'una nova embarcació plena de persones que buscaven un futur millor, enfonsada a les aigües del Mediterrani.
Aquests fets no ens poden deixar insensibles. 
 
A la seva memòria.





dimarts, 14 d’abril del 2015

Setmana del 13 d'abril de 2015

Les cançons tradicionals a vegades queden enterrades entre gran quantitat de música de l'actualitat. Hi ha grups però que les recuperen, les reconverteixen i les revifen. En "Pere Gallerí", ha estat versionada diverses vegades. Aquí en teniu una mostra. 

Aprofitem que dissabte ve en Carles Belda a Cardedeu (Tarambana)  per familiaritzar-nos amb la seva música.

En Pere Gallerí
Tradicional catalana
Versionada per Pomada

Com que ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
se’n duu tota la xeixa,
la xeixa de per ’quí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
com vares tururururú,
com vares tu morir.

2. Se’n puja dalt d’un arbre
per heure un francolí,
les branques eren guerxes,
se’n va tombar, tombí.
Que la mort...

3. Les noies de la vila
el troben al camí,
diuen un parenostre
que es ’cabi de morir.
Que la mort…

4. Que si se’n va a l’infern
mai més no en pugui eixir,
i si se’n va a la glòria
m’hi faci lloc a mi.
Que la mort…


Hi ha versions de molts músics com ara en Toti Soler, la Sílvia Pérez Cruz... Busqueu-les que valen la pena! 

dimarts, 7 d’abril del 2015

Setmana del 8 d'abril de 2015


Les passejades d'aquesta setmana, els Escarabats i les Marietes farem activitats amb flors. Vet aquí una cançó ben plena també de flors... En coneixeu alguna?
Deixeu-vos enamorar per l'olor que fan, perquè "la memòria del perfum és tan eterna!"...

Flor de Primavera
La Troba Kung Fu


Flor de primavera
La més bella de tot l'any
Quan l'estiu arriba
Dolor i plany

Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós
Canta la flor i ensenya el seu tresor
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades
La memòria del perfum és tan eterna
Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra
Flor de primavera
La més bella de tot l'any
Quan l'estiu arriba
Dolor i plany


Breu és l'olor de la pluja que esquitxa el terra
Curtes són les cançons de la infantesa
Breus els mil contes que jo recordo
Curtes i per sempre les dites que porto
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
I l'estiraré amb la canya des de coberta
Sóc pescador de muguet, iris i deliris
Una cançó, un tot, una flor quan t'ho miris...