dilluns, 30 d’octubre del 2017

setmana del 30 d'octubre de 2017

Una cançó preciosa d'en Bob Dylan en versió original i en versió  R&B.


Blowin' In The Wind

Bob Dylan

Robert Allen Zimmerman (Duluth, Minnesota 1941), conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó".[1]

 

 

versionat Sam Cooke

Samuel Cook[1] (Clarksdale, Mississipí, 22 de gener de 1931 - Los Angeles, Califòrnia, 11 de desembre de 1964), més conegut amb el nom musical Sam Cooke, va ser un cantant, cantautor i emprenedor americà de música gospel, R&B, soul i pop. Va ser considerat un dels pioners i fundadors de la soul music.

 

 

Blowin' In The Wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,

Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.


Escolta-ho en el vent

Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algí
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren rarreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

dilluns, 23 d’octubre del 2017

setmana del 23 d'octubre de 2017

Una cançó molt bonica que ens fa reflexionar sobre el tema d'escoltar i comprendre a l'altre.


LA FERA FEROTGE

autor: Ovidi Montllor



Resultat d'imatges de la fera ferotge
http://quimbou.blogspot.com.es/
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun turment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.


dilluns, 9 d’octubre del 2017

setmana del 9 d'octubre de 2017

Aquest setmana passada a Cardedeu s'ha celebrat la setmana de la solidaritat, amb conferències i una fira de la solidaritat.

Aquesta cançó va dedicada a la solidaritat

MAMA ÁFRICA  

AUTOR: CHICO CESAR


 

Mamá África


Mamá África
mi mamá,
es madre soltera
y tiene que dar el pecho
todo el día
además de trabajar
como empacadora
en Casas Bahía
Mamá África tiene
Tanto que hacer
Además de cuidar al bebé
Además de dar cariño
El hijo tiene que entender
Mamá África va y viene
Pero no se aleja de ti.
Cuando mamá sale de casa
sus hijos olodunzam
Suena el mayor jazz
Mamá tiene callos en los pies
Mamá necesita paz
Mamá no quiere jugar más
hijito dále un tiempo
es tanto contratiempo
en el ritmo de vida de Mamá.
Mama África
A minha mãe
É mãe solteira
E tem que
Fazer mamadeira
Todo dia
Além de trabalhar
Como empacotadeira
Nas Casas Bahia...(2x)

Mama África, tem
Tanto o que fazer
Além de cuidar neném
Além de fazer denguim
Filhinho tem que entender
Mama África vai e vem
Mas não se afasta de você...

Mama África
A minha mãe
É mãe solteira
E tem que
Fazer mamadeira
Todo dia
Além de trabalhar
Como empacotadeira
Nas Casas Bahia...

Quando Mama sai de casa
Seus filhos de olodunzam
Rola o maior jazz
Mama tem calo nos pés
Mama precisa de paz...

Mama não quer brincar mais
Filhinho dá um tempo
É tanto contratempo
No ritmo de vida de mama...

Mama África
A minha mãe
É mãe solteira
E tem que
Fazer mamadeira
Todo dia
Além de trabalhar
Como empacotadeira
Nas Casas Bahia...(2x)

É do Senegal
Ser negão, Senegal...

Deve ser legal
Ser negão, Senegal...(3x)

Mama África
A minha mãe
É mãe solteira
E tem que
Fazer mamadeira
Todo o dia
Além de trabalhar
Como empacotadeira
Nas Casas Bahia...(2x)

Mama África
A minha mãe
Mama África
A minha mãe
Mama África...

dilluns, 2 d’octubre del 2017



AGAFANT L'HORITZÓ

Txarango  (ft. G. Humet, Aspencat, C. Freixas, Les Kol·lontai i Ascensa Furore)




Tenim futur, tenim memòria. 
Foc a les mans per teixir la història.
Portem en elles un llarg camí. 
Viure vol dir prendre partit. 
No volem fum, no volem dreceres. 
Aquí no venim a fer volar banderes. 
Comptem amb tu, ara no pots fallar. 
Un dia u per tornar a començar.

Gent de mar, de rius i de muntanyes. 
Ho tindrem tot i es parlarà de vida. 
Gent de mar, de rius i de muntanyes. 
Ho tindrem tot i es parlarà de vida. 

Anem lluny, serem molts empenyent endavant. 
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat. 
Que no ens guanyi la por. 
El demà avui és nostre. 
Tu i jo agafant l’horitzó. 
Ara i aquí és el moment del poble. 
No serà nostre si no hi som totes. 
És part de tu, també és part de mi. 
Viure vol dir prendre partit. 

No tenim a les mans els problemes del món. 
No hi tenim totes les solucions. 
Però venim amb coratge i amb somnis gegants. 
I pels problemes del món tenim les nostres mans. 
Res per nosaltres; per a totes, tot. 
A la por i al racisme, calar-hi foc. 
Qui treballa la terra se la mereix. 
El poble mana, el govern obeeix. 
Nuestras manos seran nuestro capital. 
Quien mueva el engranaje debe decidir. 
Crear, construir consciencia popular. 
Eterna divisa que nos guia; vivir llibres o morir. 

Gent de mar, de rius i de muntanyes. 
Ho tindrem tot i es parlarà de vida. 
Gent de mar, de rius i de muntanyes. 
Ho tindrem tot i es parlarà de vida. 

Anem lluny, serem molts empenyent endavant. 
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat. 
Que no ens guanyi la por. 
El demà avui és nostre. 
Tu i jo agafant l’horitzó. 
Serem llum, serem molts empenyent endavant. 
Som futur i alegria seguint el pas dels anys. 
Que no ens guanyi la por. 
El demà avui és nostre. 
Tu i jo agafant l’horitzó. 

Gent de mar, de rius i de muntanyes. 
Ho tindrem tot i es parlarà de vida. 
Gent de mar, de rius i de muntanyes. 
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.