L'espectacle està molt ben fet i l'espai és preciós.
Per això posem una sardana que és «la dansa més bella de
totes les danses que es fan i es desfan…» fragment d’un poema d’en J. Maragall.
La Santa Espina
música: Enric Morera
lletra: Àngel Guimerà
Al Palau de la Música escoltarem una versió una mica diferent d'aquesta sardana.
i aquí una altre versió lliure de la Marina Rossell
La Santa Espina
Àngel Guimerà
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra amb més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’aucell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
lo passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot, canta el Montserrat.
La Sardana (Joan Maragall)
I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l’esquerra i vacil.la
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se’n torna i retorna intranquil.la,
com, mal orientada, l’agulla d’imant.
Fixa’s un punt i es detura com ella.
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l’esquerra i vacil.la
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se’n torna i retorna intranquil.la,
com, mal orientada, l’agulla d’imant.
Fixa’s un punt i es detura com ella.
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d’una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els diríeu d’un culte
que en mística dansa se’n vénen
i van emportats per el símbol oculte
de l’ampla rodona que els va agermanant.
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para’s suspesa de tal meravella.
El ritme tornant,
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d’una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els diríeu d’un culte
que en mística dansa se’n vénen
i van emportats per el símbol oculte
de l’ampla rodona que els va agermanant.
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para’s suspesa de tal meravella.
El ritme tornant,
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
III
El botó d’eixa roda, ¿quin era que amb tal simetria l’anava centrant? ¿Quina mà venjativa i severa buidava la nina d’aquell ull gegant? Potser un temps al bell mig s’apilaven les garbes polsoses del blat rossejant, i els suats segadors festejaven la pròdiga Ceres saltant i ballant… Del contrapunt la vagant cantarella és estrafeta passada d’ocella que canta volant: -La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
El botó d’eixa roda, ¿quin era que amb tal simetria l’anava centrant? ¿Quina mà venjativa i severa buidava la nina d’aquell ull gegant? Potser un temps al bell mig s’apilaven les garbes polsoses del blat rossejant, i els suats segadors festejaven la pròdiga Ceres saltant i ballant… Del contrapunt la vagant cantarella és estrafeta passada d’ocella que canta volant: -La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
IV
No és la dansa lasciva, la innoble, els uns parells d’altres desaparellant és la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans. La garlanda suaument es deslliga; desfent-se, s’eixampla, esvaint-se al voltant, cada mà, tot deixant a l’amiga, li sembla prometre que ja hi tornaran. Ja hi tornaran de parella en parella. Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella, i els pobles diran: -La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
No és la dansa lasciva, la innoble, els uns parells d’altres desaparellant és la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans. La garlanda suaument es deslliga; desfent-se, s’eixampla, esvaint-se al voltant, cada mà, tot deixant a l’amiga, li sembla prometre que ja hi tornaran. Ja hi tornaran de parella en parella. Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella, i els pobles diran: -La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada