diumenge, 26 d’abril del 2015

Setmana del 27 d'abril de 2015

El dia 1 de maig és un dia revindicatiu a favor dels drets laborals que fan l'home més digne. Aquesta reivindicació ve però de molt lluny; de tant lluny com el conte medieval. O potser més.

Ai del baró que no escolta el poble! 

Els treballadors i treballadores han lluitat molts anys, amb cançons com aquesta que els donaven força per defensar el que és just. Quan el poble parla decidit, el baró, el president o aquell qui té la paella pel mànec, té el deure d'escoltar-lo!


Conte medieval
Esquirols



Temps era temps hi havia
en un poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal.
Amb carrossa d'or i plata
passejava tot superb
pel seu terme que moria
d'esquifit i famolenc.
Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
.
Però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A pencar males abelles
necessito molt més or"


Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc:
"Vilatants vinga a la festa,
a la festa de la mort.

Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
i a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"

Xics i grans migs morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
...
Però el somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A jugar batua l'olla
que a mi m'agrada aquest joc"
.
 

Un joglar passà pel poble
avançada la tardor
i amb senzilla veu cantava
i així feia la cançó

"Ai del poble ai de la vila
que té un lladre per senyor;
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor"
.
Xics i grans tots l'escoltaven
i li daven la raó
els naixia l'esperança
van anar a trobar el baró
...
Però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
si escolteu el trobador"
.
 

Els vilatants es negaren
a pagar més els tributs
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts
:
"No us volem per baró nostre
no us volem ves-te'n d'aquí,
que si et quedes ai de tu
a la forca has de morir"
.
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila
que té un lladre per senyor"
.
I ell callava; i de ràbia
se li corsecava el cor
mentre el poble repetia
la cançó del trobador
:
Ai del poble, ai de la vila...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada