dilluns, 20 de maig del 2013

Setmana del 20 de maig




En els darrers temps hi ha homes i dones, famílies senceres que ho tenen molt malament per viure en un habitatge digne; d'altra banda aquest és un dels drets humans més importants!


Pensant en tots ells i en l'esperança que pugui canviar aquesta situació, us convidem a escoltar aquest somni de casa, ben divertida i entranyable.

La cançó original és de Vinícius de Moraes (Brasil), A casa. La versió que us proposem és de Sergio Endrigo (Itàlia), Era una casa  molto carino.

Fixeu-vos com s'assemblen les lletres en italià, brasileny (portuguès) i català!

Era una casa molto carina
Sergio Endrigo
Era una casa molto carina
senza soffitto, senza cucina;
non si poteva entrarci dentro
perché non c'era il pavimento.
Non si poteva andare a letto,
in quella casa non c'era il tetto;
non si poteva far la pipì
perché non c'era vasino lì.
Ma era bella, bella davvero,
in Via dei Matti numero zero;
ma era bella, bella davvero,
in Via dei Matti numero zero.



A casa
Vinícius Moraes

Era uma casa muito engraçada
Não tinha teto, não tinha nada

Ninguém podia entrar nela, não
Porque na casa não tinha chão

Ninguém podia dormir na rede
Porque na casa não tinha parede

Ninguém podia fazer pipi
Porque penico não tinha ali

Mas era feita com muito esmero
Na rua dos bobos, número zero


La casa 
Era una casa preciosa
sense sostre, sense cuina;
No s'hi podia entrar 
perquè no hi havia terra.
No s'hi podia anar a dormir
perquè no hi havia llit.
No hi havia teulada
No s'hi podia fer pipi
perquè no hi havia orinal.

Però era preciosa,
preciosa de debò.
Al carrer dels Sonats,
número zero. 
Al carrer dels Sonats, 
número zero. 


   




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada