Setmana del 22 d'octubre

Tothom ha sigut infant; homes importants com Plató, Gandi, Buda, Galileu, Che Guevara... 

Tota la humanitat ha estat nadó, ha estat nen i nena de 3 anys, de 5, de 8 i d'11; tots han passat per jugar i riure i aprendre com vosaltres! Reconeixeu totes les personalitats que anomena l'Adriana?

Aprofitem per dedicar aquesta cançó a la Isona, que acaba d'aterrar en aquest planeta... Benvinguda, Isona!

Saiba
Adriana Calcanoto

Saiba!

Todo mundo foi neném

Einstein, Freud e Platão, também

Hitler, Bush e Saddam Hussein

Quem tem grana e quem não tem...

Saiba!

Todo mundo teve infância

Maomé já foi criança

Arquimedes, Buda, Galileu

E também você e eu...

Saiba!

Todo mundo teve medo

Mesmo que seja segredo

Nietzsche e Simone de Beauvoir

Fernandinho Beira-Mar...

Saiba!

Todo mundo vai morrer

Presidente, general ou rei

Anglo-saxão ou muçulmano

Todo e qualquer ser humano...

Saiba!

Todo mundo teve pai

Quem já foi e quem ainda vai

Lao-Tsé, Moisés, Ramsés, Pelé

Gandhi, Mike Tyson, Salomé...

Saiba!

Todo mundo teve mãe

Índios, africanos e alemães

Nero, Che Guevara, Pinochet

E também eu e você

E também eu e você

E também eu e você...

Setmana del 15 d'octubre

La Teresa va ser per Ovidi Montllor i per molts de nosaltres, un personatge tendre i extravagant alhora. Us convidem a conèixer l'entranyable Teresa i el seu polifacètic creador, l'estimat Ovidi Montllor. Fem presents el seu record i les seves paraules!

Homenatge a Teresa
Ovidi Montllor

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

(...)

Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia...

Setmana del 8 d'octubre

Els Picots de Can Manent (els nens i nenes que ara estan fent Quart) han picotejat prous troncs i sembla que tenen el nom decidit per seguir endavant en la Comunitat de Grans. Volen ser uns arbres forts i generosos: les oliveres!

Us proposem "El Pi de Formentor", poema de Miquel Costa i Llobera, perquè només començar ens parla d'uns quants arbres... i de l'olivera que és el més resistent!


El Pi de Formentor
Text: Miquel Costa i Llovera
Música: Maria del Mar Bonet
 
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
...

Setmana de l'1 d'octubre

Celebrem l'aniversari del naixement de Pere Calders, amb aquesta cançó emblemàtica de la seva obra teatral "Antaviana". La companyia Dagoll Dagom (que té uns vincles tan afectius amb Cardedeu i de retruc amb la nostra escola!) va portar-la als escenaris.

Cançó i dansa de l'arlequí

Dagoll Dagom

(de l'obra de Pere Calders)

Paleta de races,
mirall de tots els filtres.
Espurna divina,
caldera de l'infern.
Regues la terra
de mos res ben diverses.
Coves marines
confirmen el secret.
Jove Arlequí, quan obrires la finestra
fou declarada la guerra original.
Auca de somnis,
projecte d'aventures.
Flors entre runes,
sobreàtic paradís.
Jove Arlequí, quan obrires la finestra
fou encetat el principi teatral.

Setmana del 24 de setembre

A l'escola cada any ampliem el bestiari. Sabem que els Espiadimonis i les Marietes s'han transformat. Aquesta cançó de Mishima que té present molts ocells: el pit-roig, la cadernera, la garsa, el mussol... 

Potser hi podríem afegir unes cueretes i uns falcons!

Voleu ben amunt i que comenceu aquesta comunitat de mitjans refilant la melodia que teniu al cor!

Tot torna a començar
Mishima

Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis
a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)

Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot
torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

http://www.youtube.com/watch?v=Booi5DjjMp4&feature=related

Setmana del 12 de setembre

Benvinguts i benvingudes de nou a l'escola!
Estrenem les músiques d'aquest any amb una cançó d'amor al nostre país...
El text juga a fer suposicions tendres des del paisatge de l'Empordà.
Vosaltres, per què creieu  que deu tornar, el sol?

El país petit

Lluís Llach

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Feines d'estiu

Aquí teniu un enllaç per a fer feines de llengua i matemàtiques durant les vacances:

http://www.symbaloo.com/mix/activitatsestiu2011-12