Setmana 17 de novembre de 2014 Santa Cecília

Celebrem Santa Cecília! 

I per això també us volem explicar que la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament (LOMCE, més coneguda com a llei Wert) deixa l’assignatura de música en un bloc de matèries optatives, de manera que podria haver-hi centres que deixessin d’impartir-la.

DÓNA LA NOTA va ser una campanya que el curs passat va endegar l’escola de música Pau Casals del Vendrell, per posar de manifest la importància de la música i d’uns valors que no es poden perdre. Sent la seva intenció i també la nostra d’explicar explicar al món, que estimem la música, que és indispensable pel nostre dia a dia, que ens acompanya en molts moments importants del la vida i volem que continuï sent indispensable en l’educació dels nostres infants.

Mirall de Pau

Lletra: Joan Gibert d’Artze

Música: David Melgar

Àngels López i Veus blanques de l’EMM Pau Casals

Setmana del 10 de novembre de 2014

El títol d'aquesta cançó i el seu dinamisme ens porten a triar-la, per parlar de com un poble vol avançar i avança.


Voluntat, 
bso de la pel·lícula "El perquè de tot plegat"
Carles Cases




Vull escoltar la cançó Voluntat

Setmana del 3 de novembre de 2014

Aquesta setmana és un moment important pel que fa a la llibertat dels pobles: el poble català es pregunta sobre la seva relació amb l'Estat Espanyol, i la celebració dels 25 anys de la Caiguda del Mur de Berlín. La tasca dels governs és escoltar la veu de la gent, totes aquelles opinions que respecten l'altre, acollir-les i donar-hi resposta. 

Vull ser lliure (versió d'un cant espiritual negre)

Grup Folk

Vull ser lliure, vull ser lliure,

vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

potser allà hi haurà pau i llibertat. 

No més guerres, no més guerres,

no més guerres, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

potser allà hi haurà pau i llibertat. 

Vull justícia, vull justícia,

vull justícia, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

potser allà hi haurà pau i llibertat. 

 Vull saber què és la Caiguda del Mur de Berlín 

Setmana del 27 d'octubre de 2014

Encetem una setmana amb el regust de les paelles del dinar de benvinguda a P3, i l'olor de les castanyes torrades del proper dijous. Les celebracions i les tradicions ens retroben, ens uneixen i ens alegren.

Aquesta música fresca i graciosa, ens convida a passejar per l'escola amb un somriure als llavis i a enllaçar aquests dos moments de festa.  

El grup que toca aquesta cançó, de procedència alemanya, interpreta música tradicional del seu país.

Dang Lied
Maultrommel-musi-mayr




Vull escoltar la cançó i d'altres cançons del disc

(Qui s'atreveix a escoltar la segona cançó del disc? En quina part d'Europa us fa pensar? Sabríeu dir quins instruments hi sonen? Podeu respondre a: musiquetescanmanent@gmail.com o bé publicant un comentari a sota de l'entrada)

Setmana del 20 d'octubre de 2014

 

A la vida quotidiana se celebren algunes dates com a record de fets del passat, i es commemoren fets i persones que van esdevenir herois o exemples a seguir per a la posteritat. Aquest 24 d’octubre és el Dia de la Biblioteca. 

La cançó d'aquesta setmana és la preferida de les bibliotecàries, segur que us agradarà!

Biblioferit

La Tresca i la Verdesca

Per un biblioferit com jo 

és una sort tenir-te tan a prop,

passo sovint pel teu davant 

com qui no vol la cosa, entrar dissimulant.

Ja, a cau d’orella, cantar-te una cançó, 

de fil i de cotó, com si fos una rosa.

Ai biblioteca, tu que n’ets tan boniqueta, 

no et voldries casar amb mi?

Ja sé no sóc, un gos, ni un ruc ni un gall, 

però sóc tan bon fadrí.

De tu m’he fet usuari, ja tinc el carnet, 

seré com un coet, ja no ha haurà qui em pari.

Vindré cada tarda a estar amb tu.

T’agafaré en préstec dilluns.

Dimarts et vindré a tornar.

Dimecres, un conte.

Dijous,  Internet.

Divendres, teatre.

Dissabte, concert.

Ai biblioteca, tu que n’ets tan boniqueta, 

no et voldries casar amb mi?

Ja sé no sóc, un gos, ni un ruc ni un gall, 

però sóc tan bon fadrí.

De tu m’he fet usuari, ja tinc el carnet, seré com un coet, ja no ha haurà qui em pari.

Vindré cada tarda a estar amb tu.

T’agafaré en préstec dilluns.

Dimarts et vindré a tornar.

Dimecres, un conte.

Dijous,  Internet.

Divendres,  teatre.

Dissabte, concert.

Ai biblioteca, tu que n’ets tan boniqueta, 

no et voldries casar amb mi?

Vull escoltar la cançó de Biblioferit

Vull visitar el web de la Tresca i la Verdesca

Si voleu baixar-vos i imprimir-vos el cartell "Demostrat, els llibres et fan créixer", d'Oriol Malet, 
podeu fer-ho accedint a aquest enllaç:

 Cartell d'Oriol Malet

Setmana del 13 d'ctubre de 2014

Els camps van canviant d'aspecte, els cuiden, ens donen fruit, el recollim i torna a començar el cicle. 

Pensant en tots els pagesos i pageses que ho fan possible i que tenen cura de la mare terra, aquí teniu un pagès, anomenat Martí...


El meu avi Martí (versió)
Els Pets
Original de The Specials, "A message to you Rudy"

El meu avi és pagès,
té un tros ple d'avellanes,
no sap parlar anglès
ni tampoc en té ganes.
Ell medeix per quarteres,
i salta pels bancals,
puja per les pomeres
com si fos un pardal.
 
Martí,
el meu avi es diu Martí.
 
A vegades renega
i baixen tots els sants,
després s'hi posa fregues
doncs li puja la sang.
 
Martí,
el meu avi es diu Martí.
 
El meu avi és pagès,
té un tros ple d'avellanes,
no sap parlar anglès
ni tampoc en té ganes.
Martí,
el meu avi es diu Martí.

I si voleu veure la versió original, del grup d'ska:

Setmana del 6 d'octubre de 2014

Dissabte va haver-hi a Cardedeu un acte on van desfilar molts artistes d'arreu del país sota el fil argumental de la llibertat d'expressió i la solidaritat envers vilatans acusats, jutjats i multats per un fet menor. 

La Meritxell Gené, jove cantautora de Lleida, va compartir la idea de la cultura com a expressió reivindicativa, a través de la cançó tradicional catalana "La presó de Lleida".


La presó de Lleida
Tradicional catalana
Interpretada per Meritxell Gené

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó:
de presos mai n'hi manquen,
     petita bonica,
prou s'hi porta'l baró,
     lireta liró.

Hi ha trenta tres presos;
tots canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
lo més jove de tots.

La nina se·ls escolta
de dalt del mirador,
a cada posadeta
ne devalla un graó.

Los presos se n'adonen
i paren la cançó
— Canteu, canteu, bons presos
canteu-ne la cançó
 
— Com cantarem, senyora
si estem en greu presó?
— Que us falta menjâ o beure
o us quiten la racció?
 
— No'ns falta menjâ i beure,
ni'ns quiten la racció,
lo que ens falta, senyora,
les claus de la presó.

— Canteu, canteu-ne, presos,
acabeu la cançó,
acabeu-la, bons presos,
que me'n captiva el so.

Aniré al meu pare:
recaptaré el perdó.

Qui és que l'ha dictada
tant bonica cançó?

— Lo del barretet negre,
lo més jove de tots.—
Ja se'n va an el seu pare
a demanar-li un do.
 
— Ai filla Marguerida,
quin do vols que jo 't dó.
— Ai pare, lo meu pare,
les claus de la presó.

— Digues per què vols, filla,
les claus de la presó?
— Ai pare, lo meu pare,
per treure-n l'aimador.

— Dels presos que allà canten,
digau, què'n fareu vós?
— S'acosta el sant dissabte:
los penjaran a tots.

— Ai pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors. 

Vull escoltar la cançó cantada per la Meritxell Gené 

I aquí teniu una altra versió de les moltes que se'n poden sentir...