La setmana pasada van donar el premi butaca al millor teatre familiar a "La nena dels pardals" de la Tresca i la Verdesca! Enhorabona!
"El cor de Ming Lis"
Música: La Tresca i la Verdesca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Tresca i la Verdesca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Tresca i la Verdesca. Mostrar tots els missatges
dilluns, 3 de desembre del 2018
dilluns, 12 de març del 2018
setmana del 12 de març de 2018
Segons la crítica dels Premis Enderrock, La nena dels pardals és el Millor disc per a públic infantil i familiar del 2017.
Aquest disc és la banda sonora de l'obra de teatre familiar La nena dels pardals de la companyia Teatre al Detall.
Com molts de vosaltres sabeu, en Jordi Lòpez, pare de l'escola, forma part d'aquest grup.
Des del blog del musiquetes d'entrada de l'escola Can Manent ens en fem ressó i els felicitem!
LA NENA DELS PARDALS
La Tresca i la Verdesca
dilluns, 9 de gener del 2017
setmana del 9 de gener de 2017
Aquesta setmana una cançó ben dolça i tendre.
Mirant-me passar
La Tresca i la Verdesca
"La tresca i la verdesca realitza la seva primera actuació l’abril de 1998 a la Garriga, per l’A.E. Jaume Oliveras. Els seus membres fundacionals són en Claudi Llobet, en Toni López i en Jordi López."http://www.latresca.com/
Corro i m'aixeco al matí molt de pressa del llit
i sé que no somio, em pentino seguit,
i mirant-me al mirall penso en ella
i per això ric que ric.
Baixo l'escala, ensopego però em torno a aixecar
surto al pati, m'enfilo al gran arbre que hi ha
i mirant-me el camí em desespero... (ja no pot trigar).
... i ella passa amb bicicleta per davant del meu jardí,
i no toco de peus a terra quan la veig passar.
Dono una volta en el aire sense gravetat
finalitzo el destí de la nau cap a Mart,
la minúscula Terra
la perdo de vista en l'espai.
Dormo i congelo el meu son fins que al punt d'arribar
la calor del planeta vermell el desfà
i una boira marciana de pols
fa més suau l'aterrar
...mentre baixo l'escaleta penso en el que esdevindrà,
i no toco de peus a terra quan trepitjo Mart.
Passo les hores prenent-li les mides al cel,
dibuixant cada nit i pintant cada estel
rere el rastre d'un nou asteroide
que s'ha d'anunciar.
Compto i rastrejo el moment i l'espai calculat
als meus ulls les llumetes del cel estelat
i a les meves butxaques
un vell planisferi de mà
... assegut a la finestra penso en el que ha de passar,
i no toco de peus a terra quan el veig brillar.
i sé que no somio, em pentino seguit,
i mirant-me al mirall penso en ella
i per això ric que ric.
Baixo l'escala, ensopego però em torno a aixecar
surto al pati, m'enfilo al gran arbre que hi ha
i mirant-me el camí em desespero... (ja no pot trigar).
... i ella passa amb bicicleta per davant del meu jardí,
i no toco de peus a terra quan la veig passar.
Dono una volta en el aire sense gravetat
finalitzo el destí de la nau cap a Mart,
la minúscula Terra
la perdo de vista en l'espai.
Dormo i congelo el meu son fins que al punt d'arribar
la calor del planeta vermell el desfà
i una boira marciana de pols
fa més suau l'aterrar
...mentre baixo l'escaleta penso en el que esdevindrà,
i no toco de peus a terra quan trepitjo Mart.
Passo les hores prenent-li les mides al cel,
dibuixant cada nit i pintant cada estel
rere el rastre d'un nou asteroide
que s'ha d'anunciar.
Compto i rastrejo el moment i l'espai calculat
als meus ulls les llumetes del cel estelat
i a les meves butxaques
un vell planisferi de mà
... assegut a la finestra penso en el que ha de passar,
i no toco de peus a terra quan el veig brillar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)