El divendres 10 de juny els alumnes de 5è de primària culminan tota la feina que han fet al llarg d'aquests darrers trimestres i fan el concert de Cantània a l'Auditori de Granollers.
Ha estat una feina intensa, a cops feixuga i d'altres divertida, interessant i emocionant, compensa tot l'esforç el moment de poder presentar-la davant de la família i dels amics de l'escola en una sala de concerts tan important com l'Auditori de Granollers.
N'estem segurs que les famílies de 5è us ho passareu molt bé escoltant i veient als vostres fills i filles cantant amb més de doscents nois i noies.
Per a tota l'escola aquesta setmana un tastet de la Cantània.
Babaua. Les deventures de Mimí.
Tarantella llaminera
Cançó de Cupido
Música: Jordi Domènech
Text: Pere Riera
12. Tarantel.la llaminera
Peppino: Impossible. Dels meus fogons mai no en surt
“qualsevol cosa”. Podeu triar un munt de plats, de
sabors exòtics, d’ingredients combinats amb la
perícia d’un alquimista… Si no fos per genis com jo,
que hem ideat tota mena de menges i textures, les
persones encara subsistirien a base de fulles i arrels!
Peppino:
Ous amb mascarpone, sucre i cafè;
un bescuit ben flonjo i cacau en pols.
Vi dolç de Marsala, tres hores en fred.
Sempre repeteixo. Què faries tu?
Peppino i Cupido
Ai, ai, ai… Endevinalla!
Mimí:
Ti, ti, Tiramisú!
Tots:
Menja, jala, i devora-ho tot.
Suca, llepa i fes un rot.
Mastega força o tindràs singlot.
Peppino:
Tota de farina, ben plana i rodona.
posa-hi mozzarela, tonyina o anxoves.
Pots assaborir-la les quatre estacions,
Coberta d’olives o de xampinyons.
Peppino i Cupido:
Ai, ai, ai… Endevinalla!
Mimí:
Pi, pi, pi pi-pi-pizza!
Mimí i Cupido:
Sal a l’ensaimada
Sucre als macarrons
Fica’t a la cuina;
juga amb els fogons!
Peppino i Cupido:
Mel a la verdura,
Nata pels cigrons
Fica’t a la cuina,
Juga amb els fogons!
Cupido:
A la batedora
o la thermomix;
fica’t a la cuina;
és molt divertit!
Tots:
Menja, jala, i devora-ho tot.
Suca, llepa i fes un rot.
Mastega força o tindràs singlot.
(Peppino fa per tornar a la cuina.)
Mimí: Peppino, perdoneu… No sabreu pas si ha
preguntat per mi un jove solter, guapo i desesperat
per trobar-me?
Peppino: Un aventurer volta les galàxies; tant com te
l’estimes, encara no saps que és un home ingràvid… i
que té dos caps! Ai, ai, ai… Endevinalla!
(Peppino se’n torna a la cuina i Mimí, tota
desconcertada, fa un altre viatge. Es deixa
arrossegar per la música i la cabriola, i encabat
s’adona que està tota sola enmig del no-res;
desproveïda de bona part de la roba que duia a
3. Cançó de Cupido.
Cupido:
Si tens l’ànima quieta, ets beneit.
I si passes pel món com un talòs,
no veuràs el somrís de la lluna.
ni sabràs com batega el teu cor.
Qui sóc jo, preguntes enrabiada?
Qui sóc jo, que et parlo des d’aquí?
Sóc la veu sense temps, ni durada.
Sóc l’amor que marca el teu destí.
Sóc qui va casar a Romeu amb Julieta;
qui va enfilar a Ariadna al laberint.
Qui va fer perdre el cap a Dido per Eneas.
Qui va esmaltar les aigües on es mirà Narcís.
L’amor és cec i no et para cap trampa.
L’amor et mostra el camí del desig.
Jo sóc Cupido, sóc l’àngel que et guarda.
Si fas tot el que et digui et trobaré marit.
Sóc qui va casar…
Mimí: Cupido!! Sou vós, de debò?! Oh, quina il·lusió,
quina alegria… i quina colla!! Doncs, deixeu que us
digui que…. Fa dies i dies, mesos i mesos que rebo
piles i piles de pretendents. I no n’hi ha cap que em
faci perdre la xaveta. On s’amaga el meu príncep
blau? Per què es casen totes les dames de la cort…,
totes menys jo?! Fins i tot les guerxes i camacurtes, les
que no saben vestir-se “a la mode”. I jo, que sóc la
més fina i la més elegant… Jo m’hauré de quedar
per vestir sants?! Pobra i mil vegades pobra de mi…
Bella com una rosella, i sense un gentilhome que em
cuidi el jardí… Però penso posar fi a aquesta
malastrugança: avui, amb la vostra ajuda o sense
ella, comença la cacera del meu marit!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada