Setmana del 9 de desembre de 2013

Lletres estrambòtiques i música fresca: aquest és l'estil del grup mallorquí Antònia Font que després de 17 anys de tocar plegats es dissolen. És una llàstima perdre'ls tot i que els seus discos seguiran sempre enmig nostre.

Amb el títol d'aquesta cançó, "Alegria", ja en tenim prou per encetar un somriure. Tant és així que "tothom s'estima i jo estim tothom"... Us imagineu?
 
Alegria
Antònia Font
Cau es sol de s'horabaixa
dins s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.
Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria.
Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

Vull conèixer el grup Antònia Font