Perquè la música ens alegra l'ànima, ens acompanya en la tristor, ens fa moure el cos en la festa... Amb els ulls i les orelles posats al nostre entorn, us convidem a gaudir de la música, del missatge de la música i dels qui l'han creada. Aquí ho teniu, i que sigui aliment pel vostre esperit.
L'estiu és una oportunitat per veure una immensa meravella: el cel de nit. Podem fer-ho al terrat de casa, fent vivac amb l'Esplai, o a la sorra de la platja.
M'agradaria imaginar-vos a tots vosaltres, infants que ens envolteu durant el curs, en una gran rotllana amb una guitarra que rasca aquesta cançó. Aleshores un petit camí, transparent i secret, us obria la porta al gran misteri de la lluna. Idil·li Oreig i companyia Idil·li de l'astre rei, no l'envegis a aquell vell
tan si creixes, com si minves, tens donzelles; no pas ell.
Per castell tens l'Univers, amb parets de negre i blau.
Les portes al matí es tanquen, neix el dia i la nit cau.
Lluna amaga't que el Sol ja és aquí,
cuita que arriba el matí
Fes l'equipatge i reprèn el camí
has d'anar a un altre país.
Ets princesa de la nit, al regne de la foscor;
el sol et segueix de dia, cavaller de la claror.
Els bufons del teu regnat són tots els estels errants
que fan salts i tomberelles i piruetes elegants.
Els teus peus són els reflexes de la mar i els oceans,
i els núvols es converteixen en la capa i els guants.
si els somnis pogués triar, cada nit et somniaria
per veure el món des de dalt, vora teu viatjaria.
Qui diu que el final de curs no és blau? Potser sí, que ho és. Final de curs, una altra promoció d'infants que marxa, un nou moment polític... Tot plegat, canvi d'etapa! Amb aquesta cançó m'acomiado també de la vostra companyia, dels que pregunteu títols, motius, autors, lletres... Dels que agraiu les melodies, els que les balleu i els que les espereu. Gràcies per fer més ampla la franja musical de les nostres vides. La música, compartida, creix!
Finals blaus Oques grasses Sobre una pedra gratuïta es veu el món, dalt del camí que vam començar abans d'ahir. Sols serem poc i junts ho serem tot, per tu i per mi, vivint així, als vespres recollint matins.
Quedem així, valdrà la pena, valdrà la pena estimar-nos una vida sencera. Sísísísí sísísísísí!
Conspirant com les mosques en aquest cul de món, sé que tot és com és i que tots som com som. Aquest conjunt de minuts que ens parlen del després, aquests apunts que dilluns miraré de passar a net.
Quèquèquèquè farem? (Eeeh!) Farem el que podrem. Res perdrem guanyant perdent, el que volem està a prop si volem poc.
No t'hi atabalis, no t'hi atabalis, vius en l'arbre del teu cap, sempre el tens al mateix lloc.
Ja torna a venir un núvol a emprenyar, que plourà per tots però no per ells. Què passa si volem seguir, aguantarem tots els seus cops amb un paraigües de paper.
Quan marxi passaran estels, no ens caldrà demanar un desig, és perquè estem mirant el cel. Prepararem l'atac de flors, els bombardegem amb petons, que segur que els hi falta amor.
No estan les coses com per no dir res, com per no fer res. Hem de treure aquests dimonis del poder, sí. Hem de treure aquests dimonis del poder.
I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí. I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau. I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí. I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau, acabin els finals blaus.
I, per aquells qui vulgueu, us convido a parar atenció a la lletra de la cançó. És per anar-la rumiant mesos i mesos; algunes de les frases on m'hi quedaria badant: - Sols serem poc i junts ho serem tot - Farem el que podrem. - Res perdrem guanyant perdent, el que volem està a prop si volem poc - Prepararem l'atac de flors, els bombardegem amb petons,que segur que els hi falta amor. - No estan les coses com per no dir res, com per no fer res. - Hem de treure aquests dimonis del poder, sí. - I que no ens prenguin els principis Buf... tot l'estiu per digerir-ho!
Preparem el comiat dels més grans... i sabeu com? amb una cançó! Llença't Lax'n busto Caus a terra molt avall creus que no t´en sortiras, però amb els mesos t´en adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornarte aixecar veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara vull, no vull pensar en el que arribara dema!
Llença´t, cada instant és únic no es repetirà, sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llençi, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perque els meus pensaments que sempre viuen el present no conjuguen altres temps que el ja faré, el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà, seré un tróç de l´univers que no noti el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran, no vull pensar en el que arribarà dema.
Llença´t, cada instant és únic no es repetirà, sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llençi, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és únic no es repetirà, sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llençi, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Dijous fem la trobada de danses de Cardedeu. Les danses són una bonica manera d'expressar-nos. Sapiguem vetllar perquè els infants ho visquin així. Sense el ressò del dring Pascal Comelade
Si hagués de posar una banda sonora a l'exposició Biennal que hi ha a Sant Corneli dels dibuixos de l'escola, hauria de ser una música fresca, alegra, una mica esbojarrada. La jove brasilenya Clarice Falcao aconsegueix aquest clima en el seu disc Monomania.
Aprofitem per agrair de nou l'encertada i entranyable col·laboració de la Teresa Roldán en aquest treball. De todos os loucos do mundo Clarice Falcao De todos os loucos do mundo eu quis você
Porque eu tava cansada de ser louca assim sozinha
De todos os loucos do mundo eu quis você
Porque a sua loucura parece um pouco com a minha Você esconde a mão, diz que é Napoleão
Boa parte de mim acredita que sim
Se eu converso com ar, no meio do jantar
Você espera a vez dele de falar
Você fala chinês pela primeira vez
Eu dou opinião num perfeito alemão
Se eu emito um som que você acha bom
A gente faz um dueto fora do tom
De todos os loucos do mundo eu quis você
Porque eu tava cansada de ser louca assim sozinha
De todos os loucos do mundo eu quis você
Porque a sua loucura parece um pouco com a minha Você fala chinês pela primeira vez
Eu dou opinião num perfeito alemão
Se eu emito um som que você acha bom
A gente faz um dueto fora do tom
De todos os loucos do mundo eu quis você
Porque eu tava cansada de ser louca assim sozinha
De todos os loucos do mundo eu quis você
Porque a sua loucura parece um pouco com a minha.
A l'escola hi ha infants que vénen de terres franceses o que hi tenen familiars. Un referent clar de la música d'aquest país és, sens dubte, Édith Piaf (1915-1963). Una bona excusa doncs per a escoltar cançons en una llengua germana.
La lletra de la cançó parla del que deixem enrere, de començar de nou mirant endavant sense lamentar-se. Non, je ne regrette rien Édith Piaf
Non... rien de rien Non je ne regrette rien Ni le bien... qu'on m'a fait Ni le mal, tout ça m'est bien égale...
Non... rien de rien Non... je ne regrette rien C'est payé, balayé, oublié Je me fous du passé...
Avec mes souvenirs J'ai allumé le feu Mes chagrins, mes plaisirs Je n'ai plus besoin d'eux Balayées les amours Avec leurs trémolos Balayés pour toujours Je repars à zéro
Non... rien de rien Non... je ne regrette rien Ni le bien, qu'on m'a fait Ni le mal, tout ça m'est bien égale
Non, rien de rien Non... je ne regrette rien Car ma vie... car mes joies... Aujourd'hui... ça commence avec toi...
