Perquè la música ens alegra l'ànima, ens acompanya en la tristor, ens fa moure el cos en la festa... Amb els ulls i les orelles posats al nostre entorn, us convidem a gaudir de la música, del missatge de la música i dels qui l'han creada. Aquí ho teniu, i que sigui aliment pel vostre esperit.
Aquesta setmana us poso unes cançons populars catalanes molt ben arrengades i interpretades per un grup de gent jove de Sant Celoni i Sant Esteve de Palautordera, entre ells els fills de la Roser Cabaces, tots dos molt joves i ja uns músics excepcionals.
Peces musicades i interpretades amb molta sensibilitat. La barca puja i baixa l'aranyeta xica
l'Alosa
DE PUNTETES
Idea, producció i veus:
Gisela Colell, Berta Junqué, Aina Prats, Jaume Sala, Magalí Sala
Ja fa dies alguns dies nens, nenes i mestres em demanen una cançó del nou disc de Txarango. La Núria Freixes n'ha triat aquesta per la seva relació amb el tema dels refugiats. Obrim les portes Txarango
"La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra"
He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.
He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l'horror.
Que cremi roig el foc d'un vers contra el foc de la guerra.
Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l'Orient,
dels camins perduts.
Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.
Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.
He vist la mort parlar d'amor.
He vist els pobles despertar en juna cançó.
Mira'm als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.
Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l'Orient,
dels camins perduts.
Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.
"En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana."
Avui s'obriran totes les portes,
tots els camins en un instant.
Nua la nit al teu davant.
Avui trobaràs un mar en calma,
tots els records dels oblidats.
Nua la nit al teu davant.
Aquesta setmana ens fem ressò d'una actuació que és farà el dia 30 d'abril al Tarambana i on actua un company i amic nostre, en Samuel, mestre i director de l'escola Dolors Granés.
Aquesta
setmana celebrem un Sant Jordi especial al voltant del tema dels
refugiats, de les persones que han tingut que fugir de casa seva, del
seu poble i del seu país per la guerra, la pobresa, l'odi...
Ja ha començat la primavera i al pati de l'escola comencen a florir els arbres i a sorgir les flors a l'hort i als marges...Què bonic que fa! i les cares dels infants alegres i somrients! La primavera trompetera música i lletra: Los Deliqüentes
LA PRIMAVERA TROMPETERA
No te pongas triste Ni tampoco me resiste dar consejos yo
Que tires pa´lante siempre alegre y elegante escucha esta canción Sigue por mi camino y no te bajes del bordillo Llegó la primavera con el canto de los grillos Y trae regalos pa´tenernos consolados y distraídos No te pienses nada solo vente a mi manada de bandido Y llévate un cacharro corre y no te quedes solo Llego la primavera con regalos para todos Un ventilador, fue el primer regalo Pa´que se quiten las nubes grises en los días malos Que se lleve la basura de los aires contaminados Pa´darle fresco a los animales de los documentales Y a esos deportistas que van delante de un león La primavera trompetera ya llego Ya me despido del abrigo Las muchachitas me vacilan con el sol Niña vente conmigo y toma Quema la goma que suelta el aroma Pintando el aire de negras palomas Por los callejones están creciendo muchas Flores sin ningún control
Los coches no andan sus ruedas son calabazas Cuando brilla el sol Los niños mean en la calle no les hace falta pañales Es todo tan bonito que parece carnavales
Destornillador, y algunos pinceles pa´la gente Buena sin estudios ni papeles Que no exista el trabajo pa´los hombres y las mujeres Que todo el mundo tengan regalos Los más grandes y los más caros Que la gente de mi tierra siempre sea muy feliz
La primavera trompetera ya llego Ya me despido del abrigo Las muchachitas me vacilan con el sol Niña vente conmigo y toma Quema la goma que suelta el aroma La primavera trompetera ya llego Ya me despido del abrigo Las muchachitas me vacilan con el sol Niña vente conmigo y toma Quema la goma que suelta el aroma Pintando el aire de negras palomas
La primavera trompetera dame la rumba pa tus orejas La primavera trompetera ya llego con los olores de canela La primavera trompetera las flores crecen hasta en el cielo La primavera trompetera pa' los amigos que allí tenemos La primavera trompetera tira pa lante y quita las penas La primavera trompetera el garrapata en la carretera La primavera trompetera el garrapata en la carretera La primavera trompetera el garrapata en la carretera
Aquesta setmana una cançó i un poema preciós d'en Mn. Cinto Verdaguer. "Jacint Verdaguer i Santaló va néixer el 17 de maig de 1845, fa 171 anys, a Folgueroles. Mossèn i escriptor, la seva obra s'estén des de la prosa narrativa i periodística fins a la literatura de viatges. Recordem l'autor de L'Atlàntida i Canigó llegint el poema Caminant, del llibre Al cel, i escoltant com la veu profunda i greu de Roger Mas n'interpreta cada vers." informació extreta del web cultural catorze.cultura viva Caminant Poema: Mn. Cinto Verdaguer Música: Roger Mas
CAMINANT
Mig segle fa que pel món vaig, camina que camina, per escabrós viarany vora el gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les onades fugitives: les que vénen duen flors i alguna fulla marcida, mes les ones que se'n van totes s'enduen ruïnes. De les que em vénen damunt ¿quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu d'una riba a l'altra riba; fa cara de segador la barquera que la guia. Qui es deixa embarcar, mai més torna a sa terra nadiua, i es desperta a l'altre món quan ha feta una dormida Barquereta del bon Déu, no em faces la cara trista: si tanmateix véns per mi, embarca'm tot de seguida; lo desterro se'm fa llarg, cuita a dur-me a l'altra riba, que mos ullets tenen son i el caminar m'afadiga.
