Perquè la música ens alegra l'ànima, ens acompanya en la tristor, ens fa moure el cos en la festa... Amb els ulls i les orelles posats al nostre entorn, us convidem a gaudir de la música, del missatge de la música i dels qui l'han creada. Aquí ho teniu, i que sigui aliment pel vostre esperit.
Aquests dies les mosques estan molt i molt empipadores... Aviat podrem dir: "Quan l'octubre és finit mor la mosca i el mosquit" Fins l'any que ve bestioles d'estiu!
Cançó de la mosca
Lletra. Maica Meseguer, Laia Gimó i Manel Trias Música: Pau Vallvé Una mosca tafanera ha sortit a passejar. S'ha colat a dins la cuina i se sent com va volant. Va fent zum-zum! Quin silenci, no la sento. S'ha parat a la paret. Si m'hi acosto, giravolta. Surt volant com un coet. Va fent zum-zum! (bis)
Una esquerda per veure el sol i la lluna ens ajuden a imaginar un món millor.Vet aquí una ranxera cantada per un parell d'escocesos que viuen a Euskadi.
La GrietitaHarry BirdEn mi casita hay una grietitaun agujerito en la paredpara que entre la luz de la lunay el sol que apenas se ve.¡y la grieta soy yo!¡y la grieta soy yo!Porque un cambio de aire se necesita yay si todas las grietitas se juntan verásen vez de la casa, un gran agujerotanto espacio para hacer posible otro mundo.En mi casa hay mucho dineropero no tanta igualdad;en mi casa hay mucho derechopero no tanta libertad!En mi casita hay una grietitaun agujerito en la paredpara que entre la luz de la lunay el sol que apenas se ve.¡y la grieta soy yo!... Vull escoltar la cançó en un vídeoVull conèixer els músics
La setmana passada va morir el músic Josep Fortuny, membre de l'emblemàtic grup Companyia Elèctrica Dharma. Ja preparaven la seva gira dels 40 anys! En memòria doncs a aquest recorregut històric i musical (han tocat amb Dagoll Dagom, amb la cobla Sant Jordi...) podem escoltar aquesta música que passa de la tranquil·litat a l'explosió.
La presó del rei de França Companyia Elèctrica Dharma
Aquests dies les escoles de les Illes Balears estan patint una llei que ataca greument la llengua catalana. "Saler de sol" és una cançó alegra de la mallorquina Miquela Lladó. La dediquem a tota la gent de les Illes Balears que lluiten amb molt d'esforç per mantenir la llengua catalana en el lloc que es mereix.
Saler de sol
Miquela Lladó
Si em tocàs sa loteria un saler me compraria un saler de sol, quantes coses salaria amb so meu saler de sol, un saler de sol. Dies grisos, hores buides, gent que no troba consol, un saler de sol. I un llibre de finestres per poder guaitar pel món i un saler de sol. I un barral de companyia i una barra d’alegria i una capsa de besades i una bossa d’abraçades i una peça de dolçor. Si em tocàs sa loteria un setrí me compraria un setrí de mil colors quantes coses tremparia amb so setrí de colors i un saler de sol. Dies grisos, hores buides gent que no troba consol un setrí de mil colors i una casa sense portes pels amics i pels amors i un saler de sol. Quins entrepans d’alegria amb tassons de companyia i un remenat d’abraçades amb unes quantes besadesi una copa de dolçor i un saleret de sol.
Fa poc va fer 50 anys del poema "Tinc un somni" proclamat per Martin Luther King, un crit a la igualtat entre homes i dones de tot el món.
La cançó que escoltem va aconseguir molts canvis! Relata un fet que va passar de debò: en un autobús hi va haver uns homes blancs que van obligar a aixecar-se del seient a una dona, només perquè era negra. La cançó doncs també era una altra manera de reclamar igualtat.
Potser alguns de vosaltres en recordeu altres versions... oi?
Us copiem un fragment del discurs de Martin Luther King del 1963 per si mai no l'heu llegit o per si el voleu recordar:
Tinc el somni que els meus quatre fills un dia viuran en una nació en què no seran jutjats pel color de la seva pell sinó per la naturalesa del seu caràcter.
Tinc un somni avui.
Tinc el somni que un dia els nens negres i les nenes negres podran agafar-se les mans amb nens blancs i nenes blanques i caminar junts com a germanes i germans.
Tinc un somni avui. Tinc el somni que un dia cada vall serà enlairada, cada turó i cada muntanya seran aplanats, els llocs escarpats seran allisats, i els llocs tortuosos seran adreçats, i es manifestarà la glòria del Senyor, i tota carn ho podrà veure.
Com veieu, és un poema que cinquanta anys després encara podem recitar-lo de nou per a reclamar noves millores en la nostra societat!
Aprofitant aquests últims dies d'estiu i dels horts plens de colors i de verdures, amb les seves fruites sucoses... Horts, sol, faves, préssecs, prunes: bona collita i bon profit!
Escoltar Hort mort Hort mort Joan Colomo, Petit de cal Eril De les cendres neix la flor
Faves tendres, pomes d'or
Ordre orgànic, plors i cebes
El desig natural treu les penes
Però comença el poder infal·lible del sol
Que resseca la terra quan vol
I que dóna la vida i la pren
Ja s'acosta la mala sort
Sense tu el meu hort es mort.
L'harmonia entre els éssers
Res més maco que tu menjant préssecs
Sol i aigua, terra i lluna
Res més maco que tu menjant prunes.
Però comença el poder infal·lible del sol
Que resseca la terra quan vol
I que dona la vida i la pren
Ja s'acosta la mala sort
Sense tu el meu hort es mort.
Aqui teniu també el parell de músics entonant la cançó.
Aprofitem per recomanar el clàssic llibre de Roald Dalh, "James i el préssec gegant" del qual també se'n va fer una pel·lícula.
Un nou curs és sempre com una pàgina en blanc, una oportunitat per començar de nou: - conèixer nous amics, petits i grans; - aprendre una pila de lletres, paraules, operacions, llocs del món..., - cantar noves cançons, ballar-les, escoltar-les; - inventar nous mecanismes, recuperar experiments ancestrals, dibuixos que mai ningú s'ha imaginat; - explicar, escoltar i llegir contes nous, històries meravelloses;
Vet aquí un any ben especial on tots i totes tenim una oportunitat per avançar i créixer. A veure què en fem!
A veure què en fem
Manel
I ara preguntes: “exactament què està passant?”
Tu que ho tenies tot tant lligat.
I dissimules, però crec que ho vas enganxant:
Per més que cridis no et respondran...
Els monstres de la teva infantesa trista,
El cos de professors que et va agafar mania,
No els miràvem i se’n van anar
I això en silenci s’anava fent gran.
Tampoc hi estic molt familiaritzat,
Però em temo que és una oportunitat.
I ara comences a entendre els pobres desgraciats
Que des d’un taxi van treure el cap cridant:
“Prepara’t que al final et tocarà
Aprendre a viure i a no culpar
A la verola borda i a la tos ferina,
Al papa i a la mama i als crims del nazisme"
I què hi farem si ens vam despistar
I això avançava infectant-nos la sang?
Prova a somriure davant del mirall
Que ara tenim una oportunitat.
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll, Maleint alguna festa d’estudiants tronada,
Quan vam veure un feix de llum, una claror,
Avançant entre els llençols, fregant les cames.
Vam notar que tremolava la porta del balcó,
Abans d’obrir vas comprovar el nus de la bata,
Al carrer, entre un immens núvol de pols,
Fugien en desbandada animal.
Les cançons que no avisaven que mentien,
Les frases serioses que ja feien riure
I van deixar-nos aquesta veritat,
Que em sap molt greu, però per sempre sabràs
Pots agafar-la o deixar-la passar,
Però ara tenim una oportunitat.
Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat...
Ja, ja, ja! A veure què en fem...
ha sortit a passejar.
