M'agradaria imaginar-vos a tots vosaltres, infants que ens envolteu durant el curs, en una gran rotllana amb una guitarra que rasca aquesta cançó. Aleshores un petit camí, transparent i secret, us obria la porta al gran misteri de la lluna.
Idil·li
Oreig i companyia
Idil·li de l'astre rei, no l'envegis a aquell vell
tan si creixes, com si minves, tens donzelles;
no pas ell.
Per castell tens l'Univers, amb parets de negre i blau.
Les portes al matí es tanquen, neix el dia i la nit cau.
Lluna amaga't que el Sol ja és aquí,
cuita que arriba el matí
Fes l'equipatge i reprèn el camí
has d'anar a un altre país.
Ets princesa de la nit, al regne de la foscor;
el sol et segueix de dia, cavaller de la claror.
Els bufons del teu regnat són tots els estels errants
que fan salts i tomberelles i piruetes elegants.
Els teus peus són els reflexes de la mar i els oceans,
i els núvols es converteixen en la capa i els guants.
si els somnis pogués triar, cada nit et somniaria
per veure el món des de dalt, vora teu viatjaria.
