Perquè la música ens alegra l'ànima, ens acompanya en la tristor, ens fa moure el cos en la festa... Amb els ulls i les orelles posats al nostre entorn, us convidem a gaudir de la música, del missatge de la música i dels qui l'han creada. Aquí ho teniu, i que sigui aliment pel vostre esperit.
Hi ha tota una generació que xiulem quan sentim aquesta música i ens entren moltes ganes d'anar en bicicleta... Bon estiu a tots i totes i bon descans! Fins al setembre! Verano azul Carmelo Bernaola
Divendres s'acomiada de l'escola Can Manent la primera promoció de nens i nenes. A ells els volem dedicar aquesta cançó, amb un profund desig de sort per tot el camí que tot just estan obrint. Fins sempre, Cirerers! Que tinguem sort Lluís Llach, versionat per Pomada
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.
Per alguna raó especial i única, aquesta setmana sona aquesta cançó. Aquesta vegada, no us ho expliquem. Si voleu esbrinar-ho però divendres al vespre, en tindreu l'oportunitat! Som com som Filippo Landini
Som com som i així seguirem sent i així seguirem sent.
Ens equivocarem mil cops i perdrem totes les apostes, no trobarem mai respostes però seguirem preguntant-nos tots els perquès.
Esperarem sempre el bon temps però quan vulguem començar a caminar tan sols serà la pluja qui vulgui acomiadar-se ah!
Som, som contradictoris som, som irrepetibles som som som sooom Som com som, i així seguirem sent i així seguirem sent.
Enyorarem el passat però no volem tornar enrere. Evitarem fer cap drecera però no seguirem cap camí marcat.
Escriurem més de mil cançons que mai cantarem a ningú, les guardarem en un calaix i oblidarem les seves notes ah!
Som, som...
Podem fer tot el que sempre hem volgut fer, desfer-nos de qualsevol pes.
Abans d'enllestir el curs, una cançó tradicional reconvertida amb ritmes actuals per la gent de la Bressola: Muntanyes del Canigó. Us convidem a anar-hi a notar les aigües fresques, els rossinyols i els vents que hi bufen... i alguna enamorada! Muntanyes del Canigó Tradicional catalana Versionada per Joan Garriga, de la Troba Kung-Fú Muntanyes del Canigó fresques són i regalades sobretot ara l'estiu que les aigües són gelades.
Tres mesos en sóc estat; sense veure persona nada sols un trist rossinyolet que ni piula ni cantava.
Mes ara penso que és mort, que fa tres dies que ja no canta ja no puc estar allà que l'enyorament em mata. Ningú no m'entén el mal ningú coneix el que em mata sinó una nina que hi ha que és la meva enamorada. Al matí vent de Ceret, i a les onze marinada; al migdia vent de dalt i a la tarda tramuntana.