Perquè la música ens alegra l'ànima, ens acompanya en la tristor, ens fa moure el cos en la festa... Amb els ulls i les orelles posats al nostre entorn, us convidem a gaudir de la música, del missatge de la música i dels qui l'han creada. Aquí ho teniu, i que sigui aliment pel vostre esperit.
Amb els esforços, petits o grans, de molta gent es poden canviar realitats. Sota aquest lema i a petició d'una mestra, us convidem a conèixer i compartir amb aquesta cançó la lluita contra la malaltia del càncer.
La mesura del temps es fa amb el rellotge, però un minut pot ser llarg o curt segons el que estàs fent. Quan estem engrescats demanem un minut més; quan estem avorrits, ens sobra estona. Aquesta cançó és per les mestres d'aquesta escola, que sempre ens falta temps per tot el que tenim ganes de compartir entre nosaltres, amb els infants i amb les famílies. Si poguéssim dir: "Un minut més, un minut més!...". La dernière minute Carla Bruni (...) Je lui dirai "écoute ! Laisse-moi juste une minute..."
Juste encore minute, juste encore minute,
Pour un dernier frisson, ou pour un dernier geste,
Juste encore minute, juste encore minute,
Pour ranger les souvenirs avant le grand hiver,
Juste encore une minute... sans motif et sans but.
Soixante petites secondes pour ma dernière minute.
La vaga de la setmana passada és una expressió dels ciutadans per no quedar indiferents als fets abusius de la nostra societat."Un dimecres qualsevol" parla d'algú que no fa res per canviar el que no li agrada... Esperem que cap de nosaltres s'hi identifiqui!
Dediquem també aquesta cançó a tots els qui han fet possible l'espai cultural i gastronòmic el Tarambana, aquesta que serà la seva última setmana en el lloc actual.
La versió de Mazoni (Jaume Pla) dóna frescor a la cançó que ja per ella mateixa val molt la pena...
Un dimecres qualsevol Pets. Versionat per Mazoni Pel matí quan et lleves maleïnt la pudor i tanques la finestra tot patint la calor. Realment et preocupa, aquest aire és verí l'altre dia ho parlaves amb els teus amics. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res esperant que l'aire es torni net.
Al fer la migdiada a la tele amorrat has vist ulls que et miraven amb cara de fam t'has sentit deprimit i has canviat el canal vet aquí aquesta gent t'han donat mal dinar. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res esperant que el món es posi bo.
A la tarda has anat a fer un volt per la rambla aquell bar ja no hi és, els veins es queixaven ara estan discutint que en faran de la casa potser un supermercat o un banc, que sempre en falten. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res esperant que canviïn els temps.
Una versió tranquil·la de xil·lofon i veus d'adults i nens que cantussegen. Deixeu-vos portar per les veus d'aquest pare amb el seu menut, imagineu-vos cantant vosaltres mateixos, graveu-vos conversant...
Si l'escolteu amb atenció, gaudireu d'un clima relaxat i agradable.
Acostumats als marrameus de les castanyades, us proposem un marrameu especial: ell és orfe (per poca estona), blau i no desafina.
"Gat" de Maria Coma ens agrada per la música, per la lletra i pel muntatge del vídeo...
Gat
Maria Coma
Un gat blau miola, espera al turó algú que el vulgui adoptar.
Marramiau miola, "Hola mix raru", et diràs Miau, seràs adoptat.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.
Tindràs uns nous amics, faran de germans.
I tots junts formeu el cor de gats.
I si us baralleu, no us podreu esgarrapar.
I si us baralleu, no podreu desafinar.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.
Tothom ha sigut infant; homes importants com Plató, Gandi, Buda, Galileu, Che Guevara...
Tota la humanitat ha estat nadó, ha estat nen i nena de 3 anys, de 5, de 8 i d'11; tots han passat per jugar i riure i aprendre com vosaltres! Reconeixeu totes les personalitats que anomena l'Adriana?
Aprofitem per dedicar aquesta cançó a la Isona, que acaba d'aterrar en aquest planeta... Benvinguda, Isona!
La Teresa va ser per Ovidi Montllor i per molts de nosaltres, un personatge tendre i extravagant alhora. Us convidem a conèixer l'entranyable Teresa i el seu polifacètic creador, l'estimat Ovidi Montllor. Fem presents el seu record i les seves paraules!
Homenatge a Teresa Ovidi Montllor
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
(...)
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia...
Els Picots de Can Manent (els nens i nenes que ara estan fent Quart) han picotejat prous troncs i sembla que tenen el nom decidit per seguir endavant en la Comunitat de Grans. Volen ser uns arbres forts i generosos: les oliveres!
Us proposem "El Pi de Formentor", poema de Miquel Costa i Llobera, perquè només començar ens parla d'uns quants arbres... i de l'olivera que és el més resistent!
El Pi de Formentor Text: Miquel Costa i Llovera Música: Maria del Mar Bonet
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer. ...
Celebrem l'aniversari del naixement de Pere Calders, amb aquesta cançó emblemàtica de la seva obra teatral "Antaviana". La companyia Dagoll Dagom (que té uns vincles tan afectius amb Cardedeu i de retruc amb la nostra escola!) va portar-la als escenaris.
Cançó i dansa de l'arlequí
Dagoll Dagom
(de l'obra de Pere Calders)
Paleta de races,
mirall de tots els filtres.
Espurna divina,
caldera de l'infern.
Regues la terra
de mos res ben diverses.
Coves marines
confirmen el secret.
Jove Arlequí, quan obrires la finestra
fou declarada la guerra original.
Auca de somnis,
projecte d'aventures.
Flors entre runes,
sobreàtic paradís.
Jove Arlequí, quan obrires la finestra
fou encetat el principi teatral.
A l'escola cada any ampliem el bestiari. Sabem que els Espiadimonis i les Marietes s'han transformat. Aquesta cançó de Mishima que té present molts ocells: el pit-roig, la cadernera, la garsa, el mussol...
Potser hi podríem afegir unes cueretes i uns falcons!
Voleu ben amunt i que comenceu aquesta comunitat de mitjans refilant la melodia que teniu al cor!
Tot torna a començar Mishima
Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.
Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis
a sospitar.
(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)
Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.
Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot
torna a començar.
O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.
Benvinguts i benvingudes de nou a l'escola! Estrenem les músiques d'aquest any amb una cançó d'amor al nostre país... El text juga a fer suposicions tendres des del paisatge de l'Empordà. Vosaltres, per què creieu que deu tornar, el sol?
El país petit
Lluís Llach
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Ja s'acosta la festa d'inauguració de l'escola i el final de curs i per això escoltarem:
LA BALANGUERA cantada per Maria del Mar Bonet
Us proposem aprendre'n la tornada:
LA BALANGUERA FILA, FILA; LA BALANGUERA FILARÀ.
Nosaltres filarem i teixirem per a fer escola!
Aquí en teniu tota la lletra:
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per a demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons
i com davallen a les fosses
els que ara viuen d'il.lusions,
els qui a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar;
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l'auba que vindrà
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera per al jovent,
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Ja s'acosta el final de curs, i la TROBADA DE DANSES DE CARDEDEU!
Com ja sabeu, la trobada sempre acaba amb l'entrada del ball de gitanes de Sant Esteve o altres grups del Baix Montseny. I és per això que és la cançó que escoltarem aquesta setmana.
Aquesta setmana en el marc de les festes de Sant Isidre, A.C.L'Esquellot, organitza un concert de cant improvisat a Sant Hilari.
Només cal dur les ganes de cantar i el sopar.
Aquesta setmana escoltarem un dels Garrotins de Parrano (un gitano de Lleida)
La setmana passada força gent va comentar que li agradava escoltar en Pau Riba, i aquesta setmana el tornarem a escoltar, però versionat pel bisbalenc MAZONI.
Es tracta de la Cançó 7a en colors
Aquí hi teniu el text: Cançó 7a en colors
Ha plogut sobre el meu cap i ha crescut herba molt fresca, he sortit a passejar amb la testa florida i verda Perquè també s'hi han fet flors, com si jo fos una gerra, després ha sortit el sol, i he sentit olor de terra. Fixa't jo quin cap més verd, quina enveja, quina enveja, papallones i ocellets s'hi posen i les abelles, fixa't jo quin cap més verd, quina enveja, quina enveja.
El vent m'ha dut grans de blat, i com que ja és primavera les espigues s'han llevat per damunt dels brins de l'herba i han cobert les flors de foc car també han crescut roselles i per fer-me un cap tot d'or el sol m'ha pansit la gespa. Fixa't jo quin cap més groc, quina enveja, quina enveja, papallones i ocellots s'hi posen i les abelles, Fixa't jo quin cap més groc, quina enveja, quina enveja.
L'estiu m'ha dut la calor i ha arribat el temps de sega, i he anat a cal segador, vinc perquè em segueu la testa podeu segar tot el blat, però per res, ni una rosella i he sortit al carrer gran amb la testa ben vermella Fixa't jo quin cap vermell, quina enveja, quina enveja, papallones i grans ocells s'hi posen i les abelles, Fixa't jo quin cap vermell, quina enveja, quina enveja.
Oh quina enveja em tens,
Les roselles s'han pansit la tardor no té donzelles i els meus cabells blancs i fins han omplert de nou la testa, l'hivern m'ha cobert de neu m'ha robat les flors i l'herba, i el fred m'ha fet presoner amb el cap blanc com la pedra, Fixa't jo quin cap més blanc, quina enveja, quina enveja, ni papallones ni ocells s'hi posen ni les abelles,
On és la pluja? On és?, on és el blat? On és l'herba? on és la pluja? On és?
Aquesta setmana escoltarem una cançó del grup DIJOUS PAELLA versionant el poema de J.V.Foix És quan dormo que hi veig clar.
Pots escoltar-lo i llegir-lo en aquest enllaç. I també en descobriràs molts més.
Aquí pots llegir el poema:
És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era, Em vesteixo d'home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar, Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, -O la lluna que s'afina En morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar, Foll d'una dolça metzina.
Abril 1939 Foix, J.V. Obres completes Poesia I. Barcelona: Edicions 62, 1974. (pàg. 247)
Doncs aquesta setmana escoltarem una petició de la Marta Riera, que ja havíem escoltat els qui havíem estat a les portes obertes de l'escola.
Es tracta d'una cançó de primavera, Flor de primavera, interpretada La Troba Kung-fú.
Aquesta setmana comença la primavera!
Escoltarem la cançó 20 de març d'en Joan Manel Serrat.
És una petició de la Núria Calvet
I com aquesta és la setmana de la música, us fem una recomanació.
Un enllaç on podreu escoltar poesia musicada pels nostre músics. Segur que us agradarà!
Aprofitant que la classe dels Tucans han estat fent un projecte sobre els taurons, i que hem escoltat aquesta cançó, ara la proposem perquè doni la benvinguda a tota l'escola.
Aquesta setmana escoltarem una proposta de la Mercè que també li agrada molt a la Mireia.
Es tracta de "L'APRENENT DE BRUIXOT", un poema simfònic de Paul Dukas.
Aquesta és la història d’un bruixot, el seu ajudant i una escombra. Aquest és un vídeo de Disney de la pel·lícula Fantasia.
En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.
Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les sevespocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.
L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!
Les dues animacions que apareixen en aquest capítol del programa “Atrapasons” són un tango i l’obra “L’aprenent de bruixot”, de Paul Dukas.
Aquesta setmana podem escoltar una cançó tradicional de Carnestoltes:
ARA ARRIBA EL CARNESTOLTES - Versió de la Dàmaris Gelabert
ARA ARRIBA EN CARNESTOLTES, TOTS SORTIM A PASSEJAR, ENS POSEM UNA DISFRESSA PER SALTAR, CANTAR I BALLAR. TIRO-LIRO, TIRO-LIRO TIRO-LIRO TIRO-LÀ QUAN ARRIBA EN CARNESTOLTES TOTS SORTIM A PASSEJAR.